It seems I can go down forever transforma la realitat on el cos s'allibera de la seva pesada càrrega, protegit sota l'aigua, en imatges planes blau-verdoses on el cos dansa i sembla volar —que no submergir-se—, i s'intueix lliure. Encara que sempre a la vora de l'abisme, per sota la línia horitzontal de la superfície, que divideix simètricament les imatges a la tercera sèrie d'It seems I can go down forever. Per sobre de la línia de flotació —que es perfila de forma especialment nítida— la força de la gravetat es fa, o "s'imagina" insuportable, inassumible. Doncs amb un sol gest —tan sols obrint la boca—, la pèrdua es pressent definitiva.