"Agnus" no pretén ser un testimoni  objectiu de l'ambient ramader. Tampoc situa a l'agricultor al centre del relat. És una mirada parcial sobre la realitat, una metàfora sobre la vida i la mort amb les ovelles com a protagonistes. Els alts contrastos de llum i foscor de les imatges representen dos mons antagònics: la vida i la mort, l'home i la naturalesa. Aquesta explotació ramadera és representada com un món estanc i inalterable en el qual els seus habitants vaguen subjectes a la transitorietat de la vida.