A mig camí entre la pintura i la fotografia però també entre un conte i un malson, la sèrie Twilight Zone, concebuda per Blanch en 2016, dibuixa una sort de paisatge interior que si bé sorgeix del seu interès a fer tangible l’univers dels sentits, resulta, per a l’ull, d’una enorme credibilitat. Des de la visió macroscòpica a l’observació microscòpica.

Alterant la idea del negatiu fotogràfic mitjançant l’ús d’acetats transparents intervinguts amb anilines, escàners, pigments, alcohol, bufador, sabó, llumins, lleixiu, laca o una infinitat de materials que, més que acariciar el material, fereixen la seva superfície fins a gairebé acabar amb la seva raó d’existir, el que fa Blanch a través de les seves obres és llançar la ment de l’espectador en braços d’una abstracció orgànica i fluida. En braços d’un món suspès. En una zona mitjana entre el somni i la vigília.

Allí on res importa perquè tot ja està bé.

Frederic Montornés - Comissari