Del 15 al 24 de febrer, les galeries d'Art Barcelona proposen una selecció d'obres que integren art i noves tecnologies, al marc del Mobile Week Barcelona.
LA PLATJA DE TOT PLEGAT de Blanca Casas i Felip Martí Jofresa
Un vídeo col·laboratiu de 8 minuts entre l'artista Blanca Casas Brullet i el filosofo Felip Martí-Jufresa. La platja de tot plegat ens ofereix un text filosòfic i una animació, una manera de reflexionar i pensar des d'una perspectiva molt sorprenent.
LA HUMANITAT.CAT de Ferran Garcia Sevilla
Una peça viva de l'artista Ferran Garcia Sevilla que es diu lahumanitat.cat. Una proposta visual i sonora que es dirigeix a tot el planeta des de Catalunya. És un projecte anònim però amb autors i actors, sistemàtic però atzarós, un projecte col·lectiu a partir d'individus concrets, estàtic però errant, sense principi ni final.
LA LOCURA DEL VER de José Maria Sicilia
La sèrie La Bogeria del Veure (2016) són traduccions informàtiques de l'experiència de Young de 1801 en l'origen de la física quàntica, ciència que condueix a pensar que la realitat no és més que una il·lusió òptica.
ENCUENTROS de Pablo Armesto
Encuentros (2018) és la relació que s'estableix entre dues escultures visuals i interactives, que es comuniquen i relacionen, situades una a Barcelona i una altra a Madrid: Titi-land. Barc. i Titi-land. Mad. Ambdues poden funcionar juntes i de forma independent interactuant amb aquells espectadors que les observen.
Sengles conjunts escultòrics contenen una forma abstracta que simbolitza un estel de llum que "centelleja" amb l'observació de l'espectador. L'obra revela l'equilibri entre llum, moviment i matèria i posseeix la capacitat d'embolicar a qui l'observa, en una experiència contemplativa.
Es tracta d'una instal·lació en la qual art i tecnologia es donen la mà. És una escultura de gran bellesa plàstica que literalment centelleja de la mateixa manera que els estels i d'altra banda està al servei de la tecnologia, ja que la instal·lació està pensada per a la reflexió dels fluxos de moviment, de les afluències de masses. Ens mostra la importància de la comunicació entre les persones i la tecnologia que ens connecta i el seu costat més amable que ens fa estar més a prop uns d'uns altres.
INSTALACIÓN de Nei Albertí
Nei Albertí (Sant Feliu de Guíxols, 1975) explora, per mitjà de diferents materials, el concepte de tensió. En les seves últimes peces amplia el seu camp d'experimentació en afegir programari de llum a les seves escultures. Els diferents colors que adquireix la llum oculten o mostren els fils que formen la peça. D'aquesta manera, no solament augmenta les metamorfosis de cada peça davant l'observador sinó que es realça l'intens efecte hipnòtic de les seves tensions dirigides.
EMPTY PAGE - PROTECTING OUR OWN de Adrian Melis
Empty Page és una empresa amb seu en Baden, Suïssa, fundada per Adrian Melis. L'empresa es dedica a adquirir i processar informació, dades i estadístiques que hagin acusat empreses o bancs suïssos de dur a terme una activitat 'qüestionable': frau fiscal, evasió de taxes, blanquejament de diners, etcètera. Empty Page s'encarrega de protegir la imatge de Suïssa, el seu sistema financer/bancari i la seva reputació. L'objectiu de la companyia és aplicar una estratègia de "damage control" (control de danys). Així, manipula, transforma, esborra o canvia la informació que comprometi la imatge del país. Per anunciar l'existència d'Empty Page, la companyia ha promocionat un curtmetratge que comunica i explica els seus objectius i ideologia. A través d'aquest, tant emprats com ocupadors relaten els seus mecanismes de treball, dirigint-se tant al públic en general com a clients potencials.
FIRE AND WATER (BURNING) de James Clar
La instalació tracta de forces oposades: foc / aigua, digital/ analògica, símbols de destrucció i vida, però també es tracta de l’equilibri entre aquestes forces. Aquí el foc segueix treballant inclús sota l’aigua.
DIRIGIR LAS NUBES de Glenda León
Dirigir las Nubes és com la manifestació on la realitat raonada i la realitat “irracionada” es creuen, on s’al·ludeix al poder intrínsec de l’ésser humà de crear, la seva pròpia realitat, de transformar el món. És el retrat de l’efímer de la nostra existència; el món, la vida es forma i es desfà en uns pocs minuts.
LAS ESPADAS de Pedro G. Romero
Trobades (2018) Pedro G. Romero va convidar a diferents artistes a prendre una espasa i retratar-se amb ella fent un ball, un gest, un estoc. Israel Galván va ser el primer que va apuntar la naturalesa espadatxí del selfie, aquest malson de l'esgrima que persegueix a turistes, reunions d'amics i familiars, que persegueix, en fi, als moderns dispositius de captació de visió. Amb els pals del selfie comencen a trenar-se relacions, connexions, els ballarins d'aquesta dansa d'espases no es coneixen entre si i formen ja parteix d'aquesta comunitat espadatxins.
LA LLANTERNA MÀGICA VIII de Magí Puig
Els temes de Magí Puig tenen a veure gairebé sempre amb la vida quotidiana.
El quadre té un element principal tractat amb tal vigor i minuciositat que ho fa ressaltar poderosament sobre un fons pintat de manera uniforme i plana. L'efecte zoom ens aproxima al màxim a les figures i a la tauleta per captar tots els detalls d'un instant molt precís. La intensitat de la llum que emet la tauleta, situada en el primer plànol, és clau en aquesta obra. El contrast d'una llum gairebé barroca sobre el fons negre fa que les figures sobresurtin espectacularment, adquirint un volum gairebé escultòric.