• Newsletter
  • Contacte
RocioSantaCruz

Julia Llerena

El tot com a objecte

Julia Llerena exerceix en la seva pràctica artística una labor entre l’arxiu i l’arqueologia. Els seus materials de
treball són objectes trobats en el seu entorn, vestigis de la vida quotidiana que van conformant un arxiu personal
ordenat sobre la base de lògiques relacionades amb el llenguatge i els afectes. En el projecte presentat
per RocioSantaCruz a Art Nou 2018 “El tot com objecte”, aquesta jove artista d’origen sevillà aprofundeix en
la seva recerca les possibilitats de resignificació que poden oferir aquests objectes sense valor aparent: elements,
sovint fragmentaris, que es presenten com a testimonis de les pautes de comportament i consum
de la nostra civilització contemporània i que són sotmesos a un ordre basat en les seves qualitats matèriques
i estètiques.
Les propostes de Julia Llerena germinen a partir d’un fort pensament filosòfic-literàri, amb Georges Perèc
com un dels seus principals referents. Aquest escriptor francès planteja a La Vida: instruccions d’ús (La Vie
mode d’emploi, 1978) una successió de descripcions que, articulades segons l’art combinatori, es converteixen
en una apassionant forma de descriure l’univers partint únicament dels elements trobats en una casa.
Llerena s’apropia d’aquesta metodologia i l’adapta al seu camp de treball amb la finalitat de “donar una falsa
aparença habitable a l’Infinit”. Un dels altres pilars fonamentals del seu discurs artístic és Jacques Derrida
i, més concretament, la seva reflexió a El pensament arquitectònic (1986) sobre la deconstrucció com una
manera de construir a partir de l’escriptura i del llenguatge. Seguint aquesta línia de pensament, algunes de
les peces de Julia Llerena estableixen relacions morfològiques entre l’objecte i la lletra que contribueixen a
aquesta resignificació d’allò que, en altres circumstàncies, seria només un material de rebuig.

Agenda
19 SEP 2018