La llum solar penetra en les últimes partícules volatilitzades de mercuri. El residu és una
taca que s'estén i corroeix indòmit el terreny, fins a arribar a la nuesa del cos, on a poc a
poc, es va esborrant tot signe d'identitat en el rostre. Sorgeix de l'oblit una necessitat
arqueològica de retrobar inscrit en les geografies òssies, un camí que desxifri continents
de memòria.
Homo et Natura és una sèrie fotogràfica que neix d'un malestar. Cada cert temps, l'escola
organitzava un simulacre. Com si patíssim un bombardeig sonaven a la llunyania unes
sirenes. Un hipotètic núvol tòxic produït per la planta química de la localitat veïna
s'apropava. Des d'aquest record, dins les imatges sobreviu un individu anònim que prova
d'orientar-se davant d'un escenari industrialment deshumanitzat.
La matèria concentrada en les fotografies és el mateix residu generat en el laboratori per a
l'obtenció d'aquestes. La presència del residu fa que el mitjà fotogràfic es torni inestable
per un constant procés de contaminació.