La paraula “paral·laxi”, terme utilitzat especialment en el camp de l’astronomia, és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat. A Paral·laxi, Noela Covelo Velasco, Alejandro Palacín i Victor Ruiz Colomer proposen també múltiples posicions des d'on veure la pròpia exposició i així apuntar a diferents estructures que la defineixin.

Igual que la perspectiva dels cossos celestes canvia depenent del temps i l'espai on se situa l'espectador, a Paral·laxi, la perspectiva dels espectadors sobre l'exposició també és canviant. Les peces s'aniran sumant o canviaran fruit del resultat de grups de treball oberts que propiciaran la trobada i la posada en comú de sabers. Els temps, els espais i els valors simbòlics es veuran alterats: el temps de muntatge serà exposició; també ho serà el carrer que es troba davant de l'espai expositiu; i, objectes sense aparent estatus d'obra, com una escala o una taula de treball, adquiriran un altre valor.