• Newsletter
  • Contacte
La Capella

Andrea Büttner, Valentina Desideri, Quim Pujol, Sidsel Meineche, Vermeir & Heiremans, Derek Jarman, Werker Magazine, Isaías Griñolo, Julia Montilla, Sergi Botella, Roc Jiménez de Cisneros, Equipo Re

Visceral Blue

Absent del sentit dels altres, estrangera accidental de la felicitat innocent, extrec de la meva depre una lucidesa suprema, metafísica. A la frontera entre la vida i la mort, de vegades tinc el sentiment orgullós de ser testimoni de la desraó de l’Ésser, de revelar l’absurditat dels vincles i dels éssers.-- (Julia Kristeva, Soleil noir. Dépression et mélancolie, 1987)

En anglès being blue –literalment, “estar blau”– és una expressió utilitzada per referir-se a un conglomerat emocional imprecís que pot evocar tristesa, davallada, malenconia, decaïment o depressió. L’argument que proposa Visceral Blue es nodreix de les possibilitats crítiques que s’obren en atribuir un color a un afecte. “Estar blau” evita la inèrcia de termes incriminatoris o normatius i, d’aquesta manera, fa que sigui més difícil considerar-se sempre fora de perill delblue. L’exposició sorgeix de la voluntat d’entendre la prominència actual del malestar blau i proposa una explicació que interpreta la tendència al blue com a efecte col·lateral del paradigma neoliberal.

Cada model econòmic dóna forma a una mena de subjecte que, no cal dir-ho, beneficia les seves dinàmiques i fins i tot s’hi mimetitza. En el cas del neoliberalisme financer, principis com l’especulació sobre el valor i la lògica del crèdit són el motor econòmic, però també el que regeix la construcció de la subjectivitat. Fent un pas més en les anàlisis dels efectes del treball cognitiu, es podria dir que totes les facetes del subjecte i de la sociabilitat estan orientades cap a l’increment de l’apreciació per suscitar inversió.

Aquesta negociació constant del valor propi a l’esfera pública posa en joc l’autoapreciació i ens situa en unes coordenades psíquiques i somàtiques específiques. En paraules de Michel Feher, és possible “associar l’especulació sobre el valor a un camp afectiu polaritzat entre la depressió i la plenitud; entre la vergonya de si i l’estima de si”. En aquest tauler, el possible fracàs a l’hora de ratificar el valor propi davant instàncies socials, laborals o polítiques impacta directament en l’autoapreciació i ens aboca al suposat pol negatiu de l’espectre, aquest conglomerat afectiu de l’“estar blau”: vergonya, desorientació i afebliment de l’estima de si.

Com que l’especulació sobre el valor propi es negocia amb criteris aliens i sistèmics, Visceral Blue va a la contra de la privatització del patiment psíquic, entenent que és pervers circumscriure al subjecte la responsabilitat d’un malestar que està lligat a circumstàncies de context.

L’exposició és, en primer lloc, un gest de publicació. Es tracta de fer possible un espai públic i comú per ensorrar-se; per no resultar tan atractiu, eficient o eloqüent com toca. En segon lloc, l’exposició insisteix en el vincle entre malestar blau i exigències econòmiques, incloent-hi treballs en què la visceralitat –una noció que mescla allò psíquic i allò físic– està connectada a instàncies econòmiques o polítiques. En moltes de les obres, les lluites polítiques tenen part del seu camp de batalla en la ment o en el cos.

Evidenciar aquest vincle persegueix no només entendre i democratitzar la davallada com a dany col·lateral d’un model, sinó també –i sobretot– pensar-la com a espai de dissidència respecte d’aquest mateix model. Visceral Blue vol restituir la bel·ligerància dins la fragilitat. Fer possible que el blue sigui visceral. Proposar que la fragilitat o la debilitat puguin ser un espai de lucidesa i d’acció, la qual cosa sovint passa per una agència comunitària. Entendre allò inadequat no només com el que no convé al sistema, sinó com allò que voluntàriament es nega a adequar-se.

Artistes que gosen habitar i admetre la fragilitat, gestos antiheroics d’apoderament, treballs que estenen la responsabilitat de la fragilitat psíquica a instàncies econòmiques i relats que obren espais –encara que siguin forats– per abandonar-se a la ressaca de tota aquesta eufòria i tot aquest sobreestímul permanent dels cocaïnòmans de Wall Street.

Comissària: Anna MANUBENS.

 

Activitats: Visceral Blue

Dies: 2, 3, 4, 5 i 6 de març
Lloc: La Capella
Valentina Desideri: Political Therapy, sessions terapèutiques individuals
Reserves: La Capella – lacapella@bnc.cat (una persona per sessió)
En col•laboració amb Bar Project

Dia: 10 de març
Hora: 19.30
Lloc: La Capella
Quim Pujol: BDSMmm Presentació del marc teòric i pràctic per a les sessions individuals, que es faran de l’11 de març al 3 d’abril

Març
Hora: 19.30
Lloc: llibreria Múltiplos
Presentació del llibre de l’exposició Visceral Blue amb Anna Manubens i Eloy Fernández Porta

Dia: 2 d’abril
Hora: pendent de confirmar
Lloc: La Capella
Presentació del llibre de Isaías Griñolo Debla de las palabras

Dia: 3 d’abril
Hora: de 13.00 a 15.00
Lloc: plaça de la Trinitat (Sant Andreu)
Trobada festiva iniciativa de Julia Montilla, amb mercat d’intercanvi, vermut i micro obert per a tothom

Agenda
22 SEP 2019