És fàcil imaginar a la Carlota asseguda davant una taula plena de papers de diferents grandàries i colors. Velles pàgines de revista, pots de tinta xinesa, quatre pinzells, tisores i cola. En definitiva, tot el que ella necessita perquè la seva imaginació voli mentre compon els seus collages i els Talking Heads sonen a l'iTunes.

I és que Carlota, des de sempre va saber trobar el seu lloc al món envoltada d'aquests petits objectes que encara avui s'acumulen meticulosament ordenats a les prestatgeries de casa seva. Un univers plagat de referències i records que li serveixen per crear aquestes peces d'aparença senzilla, gairebé tímida, però que en realitat ens ofereixen un relat sensible amb ressonàncies de Le Corbusier, Joan Miró, Tibor Kalman, Joan Brossa, David Bowie i Henri Matisse...

Als seus petits collages Carlota demostra que existeix un món que encara s'esforça per recordar que la bellesa està a tot arreu. Fins i tot en aquells llocs on els altres no sempre sabem apreciar.