Sota el títol "Metall paintings" la galeria Miguel Marcos inaugura la mostra individual de Carlos Franco, que pretén fer una breu lectura dels últims anys de producció d'un dels iniciadors de la Nova Figuració Madrilenya i presentar l'obra recent sobre xapa metàl·lica.

La figura de Carlos Franco (Madrid, 1951) irromp amb força en el panorama artístic espanyol, mostrant una pintura de gran personalitat i un dibuix que projecta la força vital a tota l'obra. Obra que des del seu principi s'ha guiat per uns ideals que ha evolucionat a través dels anys, però als quals sempre ha estat fidel l'artista.

Es tracta d'una pintura dedàlica, excessiva, en la qual es passa un nombre ingent de plànols i en la qual es desafia la perspectiva central integradora del conjunt, idealment transitable per a l'espectador. Per abundar en la dificultat interpretativa de les seves obres, un aspecte de les seves figures resulta decisiu. Aquestes no es construeixen, com habitualment, a través d'un perfilat que determini amb rigor la forma de les coses. Les siluetes de cadascuna d'elles, així com l'espai en què es presenten, tenen contorns nítids i encara potents.

Finals dels anys noranta es pot considerar una etapa d'experimentació de materials en la gran producció de Carlos Franco. El 1996 l'artista per primera vegada utilitza l'alumini com a suport en la seva obra. Li fascina la plasticitat d'aquest material que permet múltiples punts de vista i la lectura de l'obra, en funció dels volums que tingui el quadre i la pròpia llum que la converteix en protagonista. La pròpia actuació dels materials sobre el suport d'alumini és un altre punt a destacar. En les primeres obres trobem a més d'acrílic, sorra enganxada amb cola i pintures de silicat que agafa molt bé a l'alumini.