La mostra reuneix més d’una vintena d’obres de quatre destacats pintors pertanyents a una mateixa generació i portadors d’una força expressiva inqüestionable: Avigdor Arikha (Rădăuţi, Rumanía, 1929-2010), Frank Auerbach(Berlín, 1931), R.B. Kitaj (Cleveland, Ohio, 1932-2007) y Euan Uglow (Londres, 1932-2000).

A més de ser pintors coexistents i tenir trajectòries en certa manera convergents, el seu principal punt d’unió és que els quatre van optar pel camí de la figuració a l’hora de desenvolupar la seva obra. Són artistes, per tant, compromesos amb la realitat, tot i que cadascun sota una mirada íntima i personal. Les diferents òptiques des de les quals cadascun exposa la seva realitat ens revelen quan fructífer pot ser aquest llenguatge i que, malgrat el domini de l’abstracció en l’art del segle XX, la figuració és un camí més que vàlid i de gran potencialitat. Com indica Àlex Susanna al text introductori del catàleg: “Diguem que cadascun interactua amb la seva realitat d’una manera personal, insubornable i intransferible, i per això extreu i obté uns resultats d’un rendiment expressiu tan aclaparador. Són artistes que pugnen per esborrar-se rere la seva obra. No la conceben com un apèndix, sinó com una encarnació: són la seva obra i han acabat per transformar-se en ella.”

Avigdor Arikha, d’origen jueu, va ser confinat en un camp de concentració nazi als deu anys d’edat, del que va aconseguir alliberar-se gràcies als seus dibuixos tres anys més tard. Després de lluitar per la guerra d’independència d’Israel es va instal·lar a París on va desenvolupar la seva carrera fins a la seva mort l’any 2010. Arikha és un “caçador d’instants” de la vida quotidiana i ha sigut freqüentment elogiat pel seu domini de les tonalitats i per l’ús exclusiu que fa de la llum natural, com es pot observar a Bread and Knife (1973) o a Orange Tie Folded (1975). Les seves obres de petit format i caràcter intimista representen amb assiduïtat vistes parisenques des de casa seva, interiors natures mortes; així com també a la seva dona, a familiars, amics i nus femenins, com el dibuix a carbonet Seated Nude, Legs Folded Behind Her, Hands Covering Her Mouth (1999).

Frank Auerbach va mudar-se al Regne Unit als vuit anys escapant del nazisme. Des de llavors l’artista ha treballat i residit a la capital britànica, convertint-se en un dels pintors més rellevants de la postguerra. A més del seu peculiar procés creatiu basat en la destrucció de l’obra al finalitzar el dia si aquesta no és del seu grat, el que més crida l’atenció dels llenços d’Auerbach són les seves denses pinzellades, aconseguides a través del raspat i la superposició de les mateixes. De la suma del procés creatiu i la seva pinzellada sorgeix una obra vibrant d’alè expressionista. Mitjançant les seves creacions l’artista va representar sovint els carrers londinencs i va realitzar nombrosos retrats d’amics i familiars, com es pot comprovar als tres llenços del pintor: Head of Jake (2009), Reclining Head of Julia II (2012) i Portrait of Catherine Lampert (2009).

També d’origen jueu, R. B. Kitaj va néixer a Cleveland, Ohio. Després d’estudiar a Nova York i a Viena i de servir a l’exèrcit dels Estats Units, va instal·lar-se a Londres durant quaranta anys. El 1997 es va traslladar a Los Ángeles després del traspàs de la seva dona, on va morir deu anys després. La seva identitat jueva va estar molt present en la seva obra – especialment els darrers anys– així com els seus principals referents pictòrics: Dégas, Cézanne i els postimpressionistes. De fet, Kitaj és conegut per les seves contínues al·lusions a la història de l’art i a la literatura, com apunta Susanna “[...] cada obra se’ns apareix com un document de múltiples capes, cites i referències artístiques, literàries, filosòfiques i històriques, que la doten d’un sentit obert, sovint desconcertant i sempre suggestiu.” De Kitaj destaquen els seus colors vius, com veiem a I married an Angel (1990) o The Man on the Ceiling(1989).

Per últim, Euan Uglow, d’origen britànic, va cursar els seus estudis a escoles londinenques dirigides pel pintor William Coldstream. Malgrat que sempre va viure a Londres, l’artista va viatjar amb freqüència per tot el món amb l’objectiu de perfeccionar la seva pintura. Mentre la seva obra inicial mostra l’ús d’una pinzellada difuminada i de tons ombrívols i terrosos ­– com es pot veure a Girl in a Green Dress (the beret) (1950-51) –, el seu treball posterior va evolucionar cap a un traç més definit on s’aprecien colors lluminosos similars al del cromatisme pictòric del Quattrocento italià. La seva obra es caracteritza per una organitzada precisió geomètrica. Aquesta meticulositat al treballar feia que s’alentís enormement en la finalització de les seves peces. Els temes recurrents són natures mortes aïllades com el brillant Loaf (1981-83), i nus femenins que oculten el rostre i fan contorsions en diferents posicions, com es veu al conjunt de dibuixos de l’artista que es mostren a l’exposició, per exemple, Nude Lying over Piano Stool III (c.1999) o Study for Wave(c.1988).