La galeria Miguel Marcos de Barcelona presenta del 15 de desembre fins al proper 31 de gener de 2017, la mostra col·lectiva: Abstracción, de la que en formen part quatre artistes de nivell internacional, que viuen y treballen entre Europa i la Xina: Xavier Grau, Lin Mo, Cristóbal Ortega y Manuel Valencia. Una diversitat cultural entre Orient i Occident, que suposa una reflexió entre l’absolut i lo neutre, que transcendeix la frontera territorial y artística.
Una trobada que sembla aparentment accidental, però dins una realitat tangible, mitjançant la forma imprevisible i la vehemència del traç; un diàleg silenciós a la recerca de la pau interior, y alhora s’endinsa a l’aventura del sentiment del color.
El taoisme, la mil·lenària filosofia xinesa, defineix a la perfecció el concepte d’abstracció: “La presència superficial no és el tot; totes les coses s’eleven i es tornen grans, per després retornar a la seva arrel. El camí del no ser porta a la quietud i l’observació, conduint el que és múltiple a la unitat”.
Les obres seleccionades per aquesta exposició ens porten més enllà del realisme de la representació, per tal de captar voluntats concretes. Els artistes de la mostra abracen diferents tècniques i disciplines, que aconsegueixen obres de diversa condició experimental, al marge d’estils o possibles narratives.
Xavier Grau (Barcelona, 1951). Va ser durant els anys setanta del segle XX, un dels punts forts del debat plàstic espanyol. La pintura de Grau es desvia cap una abstracció que manté inalterada la tensió interna entre el color i el dibuix, sense reduir la seva vivacitat cromàtica ni el moviment de les seves superfícies, que es troben contingudes pel ritme de les formes que articulen la seva estructura interna.
Els treballs de Lin Mo (Harbin, Xina 1962), presenten amb templa cal·ligràfic, paisatges neuronals en perfecta harmonia amb els de la terra. En les seves obres, es pot sentir l’alè interior de la vida. Les figures es troben disperses i bromoses, però l’artista en destaca l’ànima, a vegades amb temor, altres amb sorpresa, i en algunes s’entreveu una expressió de desig dolç i tendre, a fi a efecte de que totes convergeixin en la tela, gràcies a un poder tàcit, on es troba exactament l’esperit de l’art xinés: de forma dispersa, però dins una essència d’unitat.
L’obra de Cristóbal Ortega (Màlaga, 1970), es caracteritza per la representació de successions de notes pictòriques, amb diversitat de timbre i forma, harmonitzades dins d’una singular partitura. La seva particular concepció pictòrica, proporciona peces en les quals els embulls d’oli són abundants en el revers de la tela. Una tècnica que parteix de la sudoració; és a dir, de que l’oli transpiri a través de les fines capes de lli. Colors que es barregen i interactuen, generant sinergies i moviments.
Els paisatges de Manuel Valencia (Madrid, 1954), suggereixen una reflexió a través d’un tret delicat i enèrgic de línies fascinants. Les seves traces, a manera de segell particular, i la forma en que es creuen i interactuen, generen un impuls i un moviment que reflecteixen la dualitat del caos i l’ordre del cosmos. Les seves vistes són aïllades i silencioses, en clara al·lusió a la fragilitat de la Naturalesa, i els vincles humans amb la mateixa.