Sota el títol "Abstractions", la Galeria Miguel Marcos presenta un projecte expositiu que reuneix l'obra de cinc artistes vinculats a la Galeria i de destacada trajectòria en l'àmbit internacional: Herbert Brandl, Xavier Grau, Dennis Hollingsworth, Julian Schnabel i Juan Uslé.

Es tracta d'una generació d'artistes cultes, de docents i teòrics de l'estètica, que ha crescut en un moment de prosperitat i possibilitats tècniques en progressió aritmètica. Una possibilitat aplicada a un espai / temps, en què dialoguen en harmonia el paisatgisme boirós i la potència gestual d'Herbert Brandl, amb els gestos expressionistes de Xavier Grau, carregats de potència i determinació, amb els baix relleus pictòrics de Hollingsworth o els atrevits pastitxos de Schnabel amb els laberints pictòrics de Uslé.

Cinc propostes abstractes després de la superació de la dicotomia entre abstracció-figuració que configuren un panorama actual de les principals tendències pictòriques, més enllà dels ismes.

Herbert Brandl (Graz, Àustria, 1959). Pintor abstracte austríac. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena i és professor a l'Escola d'Art de Düsseldorf. Va participar en la IX Documenta de 1992 i a la Biennal de Venècia el 2007. Els estudis, gairebé científics, del color i l'estructura de l'espai, serveixen a Brandl per explorar els límits perceptius que les formes abstractes, fetes a partir d’empastar diverses capes d'oli, produeixen en l'espectador. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com el Albertina Museum (Viena, Àustria), Bank Austria Kunstforum Viena (Viena, Àustria), MAM, Musée d'Art Moderne de la Ville de Paris (París, França), Museum Frieder Burda ( Baden-Baden, Alemanya) o Kunsthalle Bern (Berna, Suïssa).

Xavier Grau (Barcelona, ​​1951). El seu treball reflecteix una contínua reflexió al voltant de l'acte pictòric, traduït en gestos nerviosos que encarnen una lluita sempre activa entre el creador i el seu llenç. Grau, es desvia cap a una abstracció que manté inalterada la tensió interna entre el color i el dibuix, sense reduir la seva vivacitat cromàtica ni el moviment de les seves superfícies, que estan contingudes pel ritme de les formes que articulen la seva estructura interna. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com la Col·lecció Els Bragales (Santander), Col·lecció d'Art Contemporani "La Caixa" (Barcelona), MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Barcelona) o MNCARS, Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid).

Dennis Hollinsworth (Los Angeles, EE. UU, 1956). Llicenciat en Arquitectura, en la dècada dels noranta, inicia la seva singladura pictòrica, en el marc dels nous expressionistes de la costa Oest. La seva obra es caracteritza per l'inusual ús de l'oli com baix relleu, els seus vius però elaborats colors bàsics, i la tècnica "alla prima": sense correccions ni veladures. La seva obra forma part de museus i col·leccions com el MoCA, Museum of Contemporary Art (Los Angeles, EE. UU) i el PAMM, Pérez Art Museum of Miami (Miami, EE. UU).

Julian Schnabel (Nova York, 1951). Pintor i cineasta nord-americà. La seva formació va ser peculiar: va abandonar el surf i va compaginar els seus estudis artístics amb el treball de cuiner. Va viatjar amb freqüència a Europa, on va quedar fortament impressionat amb l'obra de Gaudí, Cy Twombly i Joseph Beuys. En les seves obres presenta una actitud barroca inspirada per la coexistència de l'abstracció i la figuració en el neo-expressionisme, moviment artístic del que se'l considera màxim exponent. En la seva pintura són presents conceptes com l'obsessió, la sexualitat, la mort, la redempció i la fe. La seva obra forma part de museus i col·leccions com el MoMA, Museum of Modern Art (Nova York, EUA), i el Whitney Museum of American Art (Nova York, EUA), MNCARS, Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid) o el Centre Georges Pompidou (París, França).

Juan Uslé (Santander, 1954). És un dels artistes més destacats de la generació de pintors que des de finals dels anys vuitanta ocupen bona part de l'atenció crítica internacional. L'abstracció lírica d'Uslé transmet una visió del món poètica i personal. Les seves pintures conformen un espai per al diàleg, en el qual l'espectador s'endinsa en un laberint espacial, perfectament direccionat i articulat. La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com el Centre Georges Pompidou (París, França), Col·lecció Els Bragales (Santander), Col·lecció d'Art Contemporani "La Caixa" (Barcelona), MNCARS, Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (Madrid ), Musée d'Art Moderne (Luxemburg, Luxemburg), Moderna Museet (Estocolm, Suècia), Museum Boijmans van Beuningen (Rotterdam, Països Baixos), Staatsgalerie Moderner Kunst (Munic, Alemanya) o Tate Modern (Londres, Regne Unit).