El filòsof grec Aristòtil va dir en referència a l’art: L'objectiu de l'art és representar no l'aparença externa de les coses, sinó el seu significat interior.
L'obra que Carlos Franco presenta a la Galeria Miguel Marcos a partir del proper 10 de maig sota el títol Canta el sauce, indueix a l'espectador a fer un viatge introspectiu, a través d'una temàtica aparentment heterogènia, però amb la condició humana com subtil fil conductor de diferents situacions, unes reals i altres apòcrifes.
Després de la seva anterior exposició Ecos Revertidos (setembre-octubre-2013), en la qual la força del color dels seus quadres era l'element vital que captava l'atenció de l'espectador, insistint en "mantenir la seva maniera de registrar el que veu", una clara evocació al manierisme barroc, a Canta el sauce, sense oblidar la figuració que el caracteritza i el fet de recórrer als temes que impliquen l'atavisme individual, i l'estudi dels símbols de l'inconscient col·lectiu, éssent els motius mitològics i al·legories il·lusòries el principal nexe d’unió, l'artista proposa un viatge a través de la força que la Naturalesa exerceix sobre la vida, juntament amb la solitud del protagonisme de l'ésser humà. Una mostra que convida a pensar en un essència crítica de l'obra, que de forma aliena emet una sensació d'inquietud.
En la seva reivindicació per la Naturalesa, per l'existència que es genera d'ella, i la condició humana, a través de la prepotència que li proporciona el desenvolupament intel·lectual i les noves tecnologies, amb la pretensió de dominar-la a la seva voluntat, l'artista presenta paisatges compactes i densos, sense culte a la nitidesa ni a la contemplació bucòlica, on l'ésser humà està envoltat d'un ambient hostil, representant per taques de color homogeni, dins d'aquesta particular adoració que sent pels colors, figuració poc definida però perfectament explicita, pinzellada vehement, àgil dins d'una composició complexa en la seva visualització, gairebé fregant l'abstracció, i equilibrada en la seva plasmació.
En referència a l'ésser humà, sigui home o dona encara que en aquest àmbit, són les dones les que dominen el context, Carlos Franco retorna a la mitologia, la que li permet a través de les imatges anar arribant a poc a poc a una significació per si mateixa, que il·lustra ritus i encarna la filosofia, la ciència i la mística, per oferir unes obres de plantejament atrevit i contemporaneïtat absoluta. Una figura molt determinada i acusada, voluptuosa i plena de sensualitat, en la seva representació més intrínseca de la fertilitat, domina el centre d'una obra alegre, vital i optimista, no exempta de invectiva, en contraposició amb el que s’ha esmentat anteriorment. Una paleta plena de llum brillantor i espontaneïtat, a través d'un domini del dibuix, tangible en totes les seves creacions, però perfectament concloent en aquestes peces, configura una temàtica de reivindica la dona, i la seva capacitat de generació i regeneració, dins d'un context d'aïllament no exempt d'incomprensió.
Una exposició en la qual s'aprecia una tasca àrdua i laboriosa, meditada, en la que la crítica implacable i l'exigència pictòrica segueixen aconseguint nivells d’alçada, sense obviar la poca confiança que l'artista sent per entendre la realitat en la seva essència, i que el segueix portant a l’acció d’un pensament afligit.
CARLOS FRANCO (Madrid, 1951), comença a pintar a la dècada dels 70, dins de la confluència de la Nova Figuració Madrilenya. A la dècada dels 80 juntament amb altres artistes, contribueix a renovar la pintura espanyola. Sent atracció per motius simbòlics, la mitologia clàssica i l'inconscient, al igual que pels grans mestres del passat com Delacroix i Ingres, experimentat amb la juxtaposició d'imatges i la voluptuositat del color.
Ha conreat diverses tècniques artístiques, i en l'actualitat se’l considera un dels pintors de més prestigi a nivell espanyol, on moltes de les seves obres formen part d’importants col·leccions.
Entre els seus projectes més ambiciosos, destaca la decoració de la façana de la Real Casa de la Panaderia, l’any 1989, situada a la Plaza Mayor de Madrid. Les seves pintures han viatjat per museus de diferents països com Panamà, Colòmbia o el Brasil arran d'una mostra itinerant organitzada el 2004 per la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior. El 2007 el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia va organitzar una mostra del conjunt de la seva obra gràfica que va ser exposada al Monestir de Silos de Burgos.
La seva obra forma part de museus i col·leccions públiques com Artium Centre-Museu Basc d'Art Contemporani (Vitòria), Col·lecció Los Bragales (Santander), Col·lecció d'Art Contemporani "La Caixa" (Barcelona) o MNCARS Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia ( Madrid).