• Newsletter
  • Contacte
Tat Art Barcelona

Mike Ballard, Teresita Dennis, Philip Gurrey, Arthur Lanyon, Claude Temin-Vergez, Jim Threapleton , Sarah Shaw

Ceremony

TAT ART BARCELONA es complau a anunciar una nova col·laboració amb No20, un centre d'art contemporani de Londres. L'interès comú en recolzar els artistes emergents i la voluntat de presentar i defensar el seu treball a l'escena internacional ens porten a establir una col·laboració que es formalitzarà en dos moments de la temporada: No20 presentarà una exposició col·lectiva d'alguns dels seus artistes representats a principis de temporada a l'espai de TAT ART mentre aquesta correspondrà amb una exposició col·lectiva a l'espai de No20 a Londres durant el mes de Desembre. Aquesta col·laboració permet articular la relació entre ambdues ciutats alhora que ajuda a promocionar els artistes en qüestió més enllà dels seus contextos immediats.

Ceremony

No20 es complau a presentar “Ceremony” a TAT ART BARCELONA, una exposició comissariada per Jim Threapleton que inclou obres de Mike Ballard, Teresita Dennis, Philip Gurrey, Arthur Lanyon, Claude Temin-Vergez, Jim Threapleton i Sarah Shaw.

Les formes poètiques, que sustenten la seva brillantor en la destrucció del real, resten a mercè del no-res, han de fregar-lo, extreure'n d'ell l'aspecte més ambigu i desitjable: elles ja tenen l'estranyesa i l'enigma del desconegut, els ulls del cec”                                                                                        Georges Bataille

Cerimònia: esdeveniment de gran significança ritual dut a terme en ocasions especials. Una demostració física, un gest material que testifica una experiència als límits, una possibilitat de trobada amb l'immaterial, una expressió del desig d'ascendir d'allò profà a allò sagrat.

Per al filòsof francès, en canvi, dissident del corrent surrealista hegemònic, el ritual articulava un impuls anti-jeràrquic, un trànsit d'allò sagrat a allò profà. Durant el període d`entreguerres (“era d'ansietat” que promogué un reajustament de l'experiència interior cap a la secular) l'ús provocatiu que feia Bataille del llenguatge comportava risc i representava una oportunitat de soscavar les estructures culturals i d'articular un silenci particular, intencionadament portador de la possibilitat del no-coneixement.

Sota l'atmosfera temàtica i l'esperit de Bataille, l'exposició presenta a l'espectador l'oportunitat de descobrir una sèrie d`artistes directament fascinats per com la pintura es mou o llisca tant en la seva immediatesa plàstica com en el seu potencial subjectiu. Cadascun d'aquests creadors es resisteix a eliminar certa materialitat pictòrica en la navegació entre representació i abstracció. Si bé tals mètodes expressionistes han estat castigats, aquesta exposició pretén reconsiderar la materialitat del gest com el lloc on la narrativa i la forma donen lloc a la subjectivitat.

La pintura, en aquest sentit, té molt de cerimonial. La pràctica a l'estudi de l'artista està impregnada d'aquest concepte amb la transubstanciació del pigment, la tela, el bastidor, l'oli. La imatge és contingent a un acte material de fe en un exercici semblant a una jugada de daus. Tot i la disparitat de llenguatges visuals, per a aquests pintors la cerimònia és un llenguatge comú d'oportunitat, improvisació i emanació.

Mike Ballard utilitza les marques que delimiten les fronteres entre el públic i el privat per a repensar els codis i les jerarquies visuals de la societat urbana contemporània. Teresita Dennis entra en contacte físic directe amb les superfícies sobre les quals treballa, desenvolupant així processos i estratègies de creació a partir del seu cos en moviment. Philipe Gurrey explora amb el seu treball la tensió entre el gest i la superfície a través d'un llenguatge vernacular basat en eslògans polítics, precedents artístics històrics i lemes del segle XXI. Exposant els sediments del procés material, Arthur Lanyon utilitza la tensió compositiva per a desencadenar memòries i associacions imprecises. Claude Temin-Vergez crea formes que travessen les identificacions: des de la condició sexual, passant per l'ornament barroc, fins a la natura. Tant la superfície com la imatge són metafòriques i s'han construït sobre una linealitat que traça la força. Jim Threapleton explora les possibilitats figuratives de l'abstracció a través d'exemples històrics de vanitas i del potencial cinètic i indeterminat del mark making. La improvisació com a element integrat en el procés creatiu permet a Sarah Shaw endinsar-se en fragments de diverses formes per investigar la memòria com a estat abjecte.

Agenda
18 NOV 2017