Marlborough Barcelona es complau a presentar CLASSIC AND CONTEMPORARY ART II, una exposició que investiga sobre l'ús del color blau en l'art.
En rastrejar la importància del color blau fins a l'antiguitat ens trobem amb la sorpresa que en la majoria de cultures no existia paraula que el descrivís i pràcticament no era utilitzat en l'art, excepte pels egipcis. La no representació d'aquest color es fonamenta en dos principis: d'una banda el fet que per aconseguir pigments blavosos es partia del lapislàtzuli, mineral difícil i car d'obtenir i per un altre, pren sentit si ens parem a pensar en els colors de la fauna i la flora, ja que el blau és en realitat un color rar en la natura.
Què té llavors el blau que fascina amb tanta insistència als artistes? De forma històrica se li atorga a aquest color propietats de puresa, la verge en el cristianisme és representada amb una capa blava; també s'associa a la monarquia, inicialment la britànica i per extensió a les altres, “de sang blava” i finalment es vincula amb la calma i la tranquil·litat.
El color blau va esdevenir comú després de la industrialització, quan la seva fabricació es va fer més fàcil. A partir d'aquest moment, i, tal com veurem en aquesta exposició, fins a arribar a l'art contemporani, es va convertir en un color molt popular. El color blau ha marcat èpoques o fins i tot trajectòries de grans artistes com Yves Klein (qui fins i tot va patentar el seu propi blau), Henri Matisse, Pablo Picasso o Joan Miró.
Aquesta exposició ve a presentar les dues principals vies en les quals aquest color ha tingut protagonisme: com a representació en el paisatge, principalment del cel o l'aigua −actualment es relaciona la representació del cel i el mar a aquest color però en realitat, si els observem, la majoria de vegades es podria fer ús d'altres colors; com el blanc, el gris, el negre o fins i tot la gamma de vermells; per representar-los tal com ja ho feien els nostres avantpassats− i com a símbol, ja que conceptes com poder, divinitat o femineïtat han anat associats a aquest color.
Entre els primers, hi trobaríem artistes com John Davies (Cheshire, 1946), Xavier Escribà (París, 1969), Hugo Fontela (Grado, 1986), Juan Correa (Zamora, 1959), Juan Genovés (Valencia, 1930) o Sergio Sanz (Santander, 1964) els qui a través del blau evoquen el paisatge del cel i del mar. En aquest sentit, cal destacar les obres L’Ebre i La Loire (2017) de Xavier Escribà, qui presenta la seva obra més ambiciosa fins al moment.
Artistes com Manolo Valdés (València, 1942) o Lucio Muñoz (Madrid, 1929-1998), en canvi, trien el color des d'un punt de vista més simbòlic, especialment aquest últim qui en la seva obra Risdela de Mo, barreja vermell i blau, colors que en la tradició xinesa es vinculen al ying i al yang, al masculí i al femení.