La mostra comptarà amb les peces fotogràfiques de gran format d'aquest projecte en curs que han estat presentades amb anterioritat –Marlborough Nova York (2015), Marlborough Madrid (2016) i Michael Hoppen Londres (2017)– a les quals se sumen altres de noves que es mostren per primera vegada en aquesta ocasió..

Les fotografies d'aquesta sèrie, impreses a rigorosa mida natural i dotades d'una abismada presència hiperreal, són un inventari de les coses acumulades al llarg dels anys en els racons d'un espai habitat per l'artista.

En les peces d'aquest cicle, Franquelo articula temes rellevants de l'estètica del quotidià. Des de la forma de relacionar-nos amb les coses i especular sobre les seves impenetrables maneres d'existir, fins allò que Paul Virilio i George Perec englobaven sota la categoria del “infra ordinari” , és a dir: tot el que a causa de la seva obvietat o insignificança queda fora del camp habitual de la percepció humana.

Manuel Franquelo (Màlaga 1953), va cursar estudis d'enginyeria i belles arts en la Universitat Complutense de Madrid. Va començar la seva carrera pintant, durant un període de deu anys, un conjunt de deu exquisides i enigmàtiques naturaleses mortes hiperrealistes. En els anys noranta, es va interessar en projectes que utilitzen pràctiques preses de l'enginyeria i de la fotografia científica. La seva obra, centrada en el procés, eclèctica i multidisciplinària, se situa en les antípodes d'un art basat en mitjans específics.

Coses en una habitació: una etnografia de l'insignificant

“La interpretació del món a través de l'insignificant i el quotidià, ha estat sempre un motiu recurrent en les meves pràctiques.

Des de gener de 2011 i al llarg de vuit anys, he estat confeccionant un inventari fotogràfic de les coses que hi ha a l'habitació on acostumo a treballar habitualment: un pot de Ibuprofè de 650 mg que vaig comprar l'hivern passat, la cortina de 3.75 metres d'alçada que separa en dos el meu espai de treball, bales, pestanyes, restes d'insectes, la porta de color gris en la qual sol haver-hi alguns papers subjectes amb imants, fragments de pastilles, i un cúmul infinit d'altres coses...

M'interessa molt que, en cadascuna de les fotografies d'aquest inventari, tot -des del més extraordinari al més insignificant- estigui representat sense jerarquia. També és vital que el conjunt es pugui recórrer amb els ulls com ho fem quan mirem alguna cosa detingudament, com si la realitat estigués aquí, davant nostre; atrapada en vitrines de museu.

Les fotografies d'aquesta sèrie aspiren a ser atemporals més que moments decisius en el temps. Són imatges digitals, amb legítimes pretensions de veritat, que reivindiquen la complexitat i l'escala del representat. Coses en una habitació dóna compte dels objectes que la meva pròpia existència ha anat acumulant durant prop de 30 anys.”

Manuel Franquelo