Pot, la nostra societat, estar vivint una distopia?

Si invertim el plantejament Darwinià, pot passar que, el que semblava la cúspide de la civilització, no estigui pensada per l’home, sinó per animals capaços de desenvolupar comportaments més eficaços que els de l’ésser humà.

L’obra d’en Cesc Abad permet endinsar-nos en una mena de jardí de l’Edèn on cada element viu en comunió amb el seu entorn, i al mateix temps, ens fa reflexionar sobre els perillosos avenços tecnològics, que poden fer mutar parts d’un cos animal, en un semàfor o una pistola.

Potser estem davant d’una involució de les espècies, on els veritables pàries del planeta seran els homes i les dones que observen els desitjos de l’espècie animal.

Potser estem davant d’una nova distopia que ens permet reflexionar sobre el nostre paper al món, com una sàtira del comportament humà.

Potser, en Cesc Abad, està inventant un món, per parlar del nostre.

Mònica Marañón

Historiadora de l’Art