• Newsletter
  • Contacte
PALMADOTZE

Ana Garcia-Pineda

El rojo es el color de la sangre y de algunas manzanas

Per a la seva primera exposició individual a Palmadotze, Ana Garcia-Pineda presenta una selecció de treballs escollits per al context específic de Mas Pujó, la seu de la galeria.

L’exposició estarà formada per una selecció de dibuixos molt directes. També podrem veure diferents escultures; unes que combina amb globus d’heli, dibuix i pedres i altres fetes amb objectes quotidians. La videoprojecció també hi serà present. Obres totes elles que incorporen sovint el llenguatge escrit, origen de tota la seva obra, i que li permeten una comunicació immediata amb l’espectador o interlocutor. Doncs comunicar és el principal objectiu de Garcia-Pineda; Comunicar per una part, les seves particulars idees sobre el funcionament del món i per l’altre les possibles solucions a problemes i lluites amb els què ens trobem.

Així, a la sèrie de dibuixos “Globos y Piedras”, reformula el plantejament del món a través de dues forces bàsiques i oposades: la gravetat i flotar. Amb l’intent d’explicar les coses d’una manera, aconsegueix mostrar allò il·lògic de la lògica que regeix la realitat quotidiana, alhora que uneix dos pols contradictoris i complementaris, on allò naïf i innocent es barreja amb allò cruel. Tanmateix al vídeo “La curva del olvido” narra la història de la seva àvia des d’un punt de vista personal per parlar dels records i l’oblit. Ambdós treballs, mostren la seva cosmogonia personal construïda a partir d’experiències pròpies i referents literaris, cinematogràfics o científics. D’altra banda, a treballs com “Máquinas y maquinaciones”, insisteix en “salvar al món”  amb un recull d’invents, propostes i remeis sovint poc pràctics i possibles només en el pla textual i teòric.

Amb paraules de l’artista: “Recullo històries reals i connecto fets inesperats per construir narracions que ofereixen una altra perspectiva del funcionament de les coses. També proposo solucions poètiques (com “Máquina para hacer que el Alzheimer solo afecte nuestros recuerdos tristes”) que només funcionen de forma abstracta i poc realista. A vegades dono consells absurds (com “Si rompes promesas, compra pegamento”) que només tenen sentit dins dels propis mecanismes del llenguatge. M’interessa abordar els nostres petits drames i tragèdies quotidianes utilitzant la ironia i el sentit de l’humor. Tot això, per crear un espai (encara que sigui intangible) on la vida sembli una mica més fàcil. Tot bastant utòpic, una mica volat però quasi tota l’estona en serio”.

 

Agenda
19 AGO 2017