Una dona emmascarada s’exposa en la densitat del Hong Kong més poblat. Interactua amb qui gosa mirar-la. Hi ha qui dissimula, hi ha qui la intueix, algú s’espanta o la rebutja… La màscara ha envellit i això la fa menys artificiosa.

Protegida pel làtex facial, la dona s’exhibeix. Del carrer a l’interior, del dia a la nit. La ingerència de conèixer els “homes gàbia” la pertorba fins al punt de sotmetre’s a dominis i captiveris.

Aconsegueix fugir cap als nous verds territoris del Hong Kong desconegut, furonejant rastres de vides abandonades. Ara és ella qui escorcolla. I els objectes trobats, de la Xina ancestral, li revelen la necessitat de dur altres capteniments a Xangai.

Res conclou, tot continua...

Elisabet Mabres