Mery Cuesta

El 1977, el dibuixant Leiji Matsumoto publica un manga titulat Galaxy Express 999, una space opera sobre un futur en el qual era possible canviar parts del cos per components robòtics per a aconseguir la immortalitat. El manga es va convertir en pel·lícula i en anime aconseguint difusió mundial. A Espanya, la sèrie va rebre el nom “Exploradores del espacio”  i la seva sintonia deia així: “Exploradores del espacio, entre planetas de sombra y de luz, tres amigos en mundos extraños”. Aquesta referència còsmica i de ficció futurista és el marc que proposa l'exposició Galaxy Express per presentar l'obra de tres artistes - dos artistes i un duo - que estableixen diversos punts de contacte entre ells, connexions que no només tenen a veure amb l'evocació de un univers intraestelar, sinó també amb la reflexió sobre el decolonialisme. Les visions de Luis Úrculo, Raphaël Barontini i Christto & Andrew contradiuen la forma de comprendre el poder des de les lògiques imposades del centralisme occidental i el anglocentrisme. El pensament decolonial és desobediència, qüestionament i (encara millor) és reconstrucció del relat històric i identitari. Decolonitzar és pensar, fer i crear.

Els tres artistes que integren Galaxy Express es recolzen en l'especulació i en l'imaginatiu, sumant en alguns casos cert substrat biogràfic a la seva postura. Úrculo evoca una fita espacial que va tenir lloc als anys 60 quan l'home va trepitjar la lluna, mentre que Barontini reflexiona sobre la seva pròpia condició com a jove de la banlieue parisenca actual. Com rúbrica, Christto & Andrew es recreen en un futurisme indeterminat i kitsch, suspès en el temps. Les tres propostes són tres perspectives sobre el decolonialisme que dibuixen una línia temporal de passat, present i futur.

Luis Úrculo (Madrid, 1978) desplega el seu projecte Paisatges intuïts en el què imagina, a partir de les dades proporcionades per la NASA, com es va desenvolupar la primera incursió de l'home a la lluna el 1969. A través de maquetes, llistats, fotografies o dibuixos, l'artista genera un paisatge artificial que serà, però, el passeig lunar més real al que puguem accedir mai: la ficció esdevé la nostra única possibilitat del que 'real'. Úrculo proposa, doncs, un recorregut fals en registra elements i objectes que van quedar abandonats. La colonització extraterrestre deixa una visió amarga demostrant que l'humà va deixant rastre i malbaratament allà per on trepitja.

El treball de Raphaël Barontini (París, 1984) emfatitza el seu origen suburbial. Originari de l'illa de La Reunió va ser criat - i encara viu - en un barri de la perifèria parisenca, territori àlgid de conflicte de la França colonialista i imperialista. Però el seu treball no té a veure amb les imatges tòpiques de l'odi que pugui evocar el seu origen social (molt intervingut per pel·lícules com La haine de Mathieu Kassovitz, 1995), sinó que muta en un discurs decolonial sense matís de violència. Els quatre estendards de Barontini traspuen una peculiar sensibilitat i subratllen la pertinença i les arrels. En ells, unes criatures híbrides que remeten al folk art - una de les vessants de l'outsider art - es desenvolupen en un context còsmic que evoca l'estètica del jazzman Sun Ra, avantguardista, negre i mag. La consciència de sentir-outsider s'erigeix ​​en forma d'estendard, de declaració de principis entre el ancestral i l'intemporal còsmic.

La parella artística Christto & Andrew (Puerto Rico, 1985 - Sud-àfrica, 1987) mostra una al·lucinació de futur a través de tres peces de la seva última sèrie Encrypted Purgatory. Christto & Andrew desenvolupen la seva obra des de Qatar, un lloc pertorbador i estrany que s'assembla a una antiutopia sortida de la imaginació de Moebius: potser sigui Qatar aquest purgatori del què parla el títol de la sèrie. Els artistes generen imatges surreals i vinculades al món de la fantasia i la sci-fi per denunciar una societat frívola, consumista i masclista. La seva crítica opera a través en dos elements: La tecnologia i el cos. En el seu treball, la tecnologia deixa de ser un indicador temporal, i com si el passat i el present s'haguessin ensorrat, barregen dispositius obsolets amb altres vintage i alguns actuals. Aquest ús borrós o fos de la tecnologia ens desprèn de la realitat, i alhora, evoca - en paraules dels propis artistes - "una preocupació per les idees del futur". El cos sobre el qual operen Christto & Andrew és el del mutant. Les seves dones descendeixen dels extraterrestres fixats en l'imaginari popular del cinema de ciència ficció dels 40 i 50, aquests humanoides verds i amb antenes que vénen en plat volador. Però els alienígenes de Christto & Andrew són dones sofisticades, magnètiques i sobreproducidas, ens queer que poden recordar a les models hiper artificialitzades i borratxes de mundanitat de Nadia Lee Cohen. Una visió especulativa i humorística sobre les possibles moradores d'un futur distòpic.

Galaxy Express ofereix tres perspectives sobre la decolonialitat que es recolzen en la conjectura i l'imaginari de l'espai exterior, un territori pop que resulta efervescent i inspirador; tal com prosseguia aquella sintonia d'Exploradors de l'espai: “¡Que sensación descubrir los secretos de Plutón! ¡Qué fenomenal recorrer la pradera sideral!”.

Mery Cuesta, 2019