• Newsletter
  • Contact
Galeria Miguel Marcos

Chema Cobo

GET REAL!

Amb el títol GET REAL!, la galeria Miguel Marcos presenta una nova exposició individual de Chema Cobo (Tarifa, 1952).  És considerat un dels principals artistes del anys vuitanta, fet que l’ha permés en diverses ocasions, exhibir la seva obra dins la nostra galeria.
 
La mostra posa de manifest l’actualitat dels principis que dirigeixen els codis conceptuals de la pintura de Cobo. Tot recorrent a la retòrica de “lo sublim”, dins un context d’al·legoria barroca, escenifica teatralment les relacions entre cultura i memòria, alhora prenent distància, i adoptant una actitud crítica sobre l’evolució de l’art i la cultura contemporània.
 
L’obra exposada, pintures i aquarel·les, és fruit d’una curosa selecció de la selva producció artística dels darrers tres anys. Movent-se dins uns espais carregats de complexitat, no exempts de paradoxes, on primen els colors irreals i intensos, ens trobem davant unes siluetes fantàstiques, sovint fragmentades, que ens porten al món dels jocs i continguts,  bé narrats o també discursius, qüestionant sempre la mateixa idea de representació, que,  per l’artista,  sempre té una naturalesa no conclosa.
 
L’obra de Chema Cobo és en gran mesura grotesca, plena de sentit de l’humor, i basada plenament en la tradició de la ironia romàntica , o d’una poètica becketiana de l’absurd. La màscara, per exemple, que apareix de forma recorrent en la producció de l’artista, té el seu origen en la tradició de l’emblemática manierista i barroca, que en el seu moment va atraure a Picasso, Ensor o Magritte, per esmentar-ne alguns. Pero en aquesta ocasió, té una lectura diferent, en gran mesura conceptual, que convida a l’espectador a l’univers plàstic i filosòfic,  chemacobiano, posant en evidencia que les coses no son el que semblen, i per tant,  ens trobem amb una seqüència d’obres, on l’ordre i el sentit els determina el propio espectador. 
 
Un dels altres temes recorrents és el Joker, la figura carnavalesca i desastibilizadora que va vestit de bufó o arlequí, i que des dels anys noranta, té un marcat protagonisme en la producció de l’artista. Sempre actua com a mestre de cerimònies d’una farsa anónima, presentant l’obra de tal manera que, recorda al Loplop de Max Ernst, la qual cosa li permet revel·lar l’artifici de les pintures. No obstant l’esmentat, Cobo cita constantement el joc i la transformació en personajes ficticis com: Ubu Rei, d’Alfred Jarry o l’Alicia de Lewis Carroll.
 
Les paraules li donen marge a Chema Cobo anar encara más luny; enfronta els elements verbals amb els visuals, en el sentit més explicit. És un continuo anar i tornar dins el mirall de la representació i el sentit, perseguint al matéis temps,  la gradació entre la llum i l’ombra; la cara i la creu de l’experiência. Aquesta selecció d’aforismes, dins la tradició concertista del barroc espanyol, presenta una conciliació entre una sintési plena de comicitat, i el sentí del “jocs del lenguatge”, tot plegar articular dins el mirar de la visió, per acabar crean un paradigma propi lingüístic-visual de l’artista. El text inscrit en l’escena, siempre en anglès, es pot percebre com una forma de dualitat, en un intent d’evitar l’acudir i l'obvietat, a fí a efecto d’anar a trobar la universalista. 
 
Al llarg de la seva carrera, Chema Cobo ha exposat en nombrosos museus i centres d’art. En aquests darrers espais, destaquen la mostra antologica de dibuixos: “El clamor de las moscas”, en el CICUS, sala de la Universitat de Sevilla, o la recent inaugurada seqüela en l’Antigua Escuela de Magisterio,  de la Universidad de Jaén. 

Calendar
29 MAR 2024