En la sèrie “Gravitación visual”, que presentem a la Galeria Víctor Lope, Patrik Grijalvo (Bilbao, 1984) va un pas més enllà en el seu procés d'esculturización de la fotografia que va començar fa ja diversos anys (2010) amb la seva llarga sèrie recollida sota el títol general de “Photography as object”. Si en aquells començaments volia desenvolupar un joc proper al de les “Gravitacions” d'Eduardo Chillida o el dels estudis amb fotografia retallada de Jerry McMillan (amb la seva famosa pregunta “Deu la fotografia ser plana?”), però amb el matís que la matèria primera eren fotografies d'arquitectura realitzades per ell mateix, ara transcendeix el retratat per utilitzar-ho pràcticament com plànols de color. Això és alguna cosa que ja estava present en la seva última sèrie “Rotten Apples” (que serà exposada l'abril vinent al Museu Guggenheim Bilbao), en la qual solament si ens acostàvem a l'obra podíem apreciar que el que aparentment eren taques planes de color negre amagaven en realitat una gelosia vegetal. Ara, en “Gravitación visual”, succeeix el mateix. Aquí la matèria primera està manipulada de tal manera que amb prou feines queda ja rastre del que aquestes fotografies primigènies retrataven i el registre de l'obra s'acosta ja definitivament a l'escultòric, gairebé deixant a l'espectador sense arguments per parlar en propietat de fotografies.