Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007), pintor, escultor, dibuixant, gravador, va realitzar decorats teatrals, muntatges i instal·lacions. Un dels grans exponents de l'avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX. Premis: Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1982), Creu de Sant Jordi (1983), Chevalier des Arts et des Lettres (1984), Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1989)... entre d'altres. Les seves obres han estat exposades a Espanya, França, Alemanya i diversos països d'Amèrica, es troben en museus i col·leccions de tot el món.
Les obres d’en Guinovart escollides per a la mostra a Eude pertanyen a diferents períodes en la trajectòria de l'artista (anys 1976-2005). Obres que destaquen per la seva força visual.
La nostra selecció de la seva obra gràfica es basa en:
- Els símbols circulars i ovals.
- Les tonalitats dels colors.
Els seus vermells i negres intensos, els seus ocres i marrons, els seus blancs, els seus grisos, els seus verds s'alternen o conjuguen en tons molt matisats i subtils. El seu blau mediterrani només apareix en l'obra “Guino-5”, un homenatge a si mateix.
Els temes escollits són la terra, el sol, la lluna, el temps i els poetes.
La Terra fèrtil, terra de camps, d'arbres, de flors, de llavors, de fruits, d'animals. Records i vivències de la seva infància a la terra d'Agramunt (comarca de l'Urgell). La terra, suport de les coses, font de fertilitat, construeix, pareix i soterra:
- Un dels elements de la terra és la rosella, companya del blat, en les litografies de la sèrie "Petit Sió".
- La "Magrana", símbol de prosperitat, font de vida i aliment.
- L'ou, símbol de vida, de renaixement, que contrasta amb la mort, representada en els "Exvots".
L'obra d’en Guinovart és expressionista, vigorosa, apassionada. Un esclat de formes, colors, materials, paraules i signes.
Segons Arturo San Agustín (El Periódico, article publicat el 14/12/2007):
“Guinovart era una mirada sabia despeinada, era redondo, era solar”.
Podem afegir que en Guinovart era un cercle. Era una forma oval, era la terra, era la paraula, era un poeta.
Era una pedra, era León Felipe:
“Así es mi vida, piedra, como tú. Como tú, piedra pequeña; como tú, piedra ligera; como tú, canto que ruedas por las calzadas y por las veredas;...” (Versos y oraciones de caminante, 1920).
Era García Lorca:
”Yo estaba en la terraza luchando con la luna. Enjambres de ventanas acribillaban un muslo de la noche. En mis ojos bebían las dulces vacas de los cielos. Y las brisas de largos remos golpeaban los cenicientos cristales de Broadway” (Calles y Sueños. Danza de la muerte, libro Poeta en Nueva York, 1929).
L'exposició d’en Guinovart a Eude consta d'aiguaforts, aiguatintes, carborúndums, collages, collagraphs, litografies, puntes seques, tècniques additives i mixtes. La majoria d'aquestes obres estan il·luminades a mà amb guaix, manipulades personalment, "touché à la main" per personificar-les més (catàleg "Guinovart Grabar Arañar Estampar" pàg. 38).
“… Grabar es arañar, expresión, deseo, sorpresa, siempre a la espera de la última palabra que nos la dará el tórculo… El grabado es una moneda: la cara te da la ilusión; la cruz, magia y misterio…” (catàleg “Guinovart Grabar Arañar Estampar” pàg. 38)
Complementen la mostra fotografies d'època de l'artista per Pilar Aymerich així com un vídeo titulat Josep Guinovart: L'art en llibertat (2017).
Agraïments: Maria Guinovart Pelauzy, Joan de Muga, Martí Guinovart, Francisco Molina i José Fermín Serrano