• Newsletter
  • Contact
ProjecteSD

Patricia Dauder

Hollow

EXTRACTES D'UNA CONVERSA AMB PATRICIA DAUDER

Sobre el títol i la idea: Hollow

La paraula “hollow” té un significat una mica diferent de l’equivalent en la seva traducció al català, “buit”. L’he volgut utilitzar en la terminologia anglesa perquè em porta a la idea d’un cos buidat, com una closca sense substància. En la meva opinió Hollow pot associar-se amb la falta de contacte amb el context natural, amb la cultura tàctil i amb la desmemòria de les societats anomenades modernes en les que vivim. Aquestes són idees sobre les que he reflexionat després d’una curta estada a Equador, en motiu de la meva participació a la XIV Bienal de Cuenca (2018). He pogut constatar, que en aquell país, l’home conserva una relació més directa tant amb la biodiversitat que l’envolta com amb les cultures ancestrals i artesanals. Les obres en exposició, dins la seva diversitat formal, tenen en comú que apareixen com a pells, capes, superfícies o fragments d’un cos o estructura que ja no és, que està absent o és residual. Hollow seria, doncs, aquesta referència a una sensació de vacuïtat, però no en l’àmbit espacial o arquitectònic sinó en un sentit més existencial.

Hollow i Formes Absents

En l’exposició anterior a ProjecteSD, Formes Absents (2015-2016) existia evidentment una referència a la noció de “buit” o a les formes fragmentades, però des d’un punt de vista més fenomenològic, ja que moltes peces sorgien d’una alteració provocada per agents ambientals externs. Les obres que componen Hollow han estat creades en el meu estudi, la qual cosa no significa que els meus interessos hagin canviat però no sempre és necessari anar cap a processos literalment erosius per tractar temes semblants. De fet coexisteixen en les dues presentacions el meu interès pels sistemes de coneixement i les cultures ancestrals, per l’ús del símbol i la intuïció com a eines per comprendre, interpretar i representar l’entorn.

 

Referències a llocs, experiències

Una obra en concret, almenys en el meu cas, pot ser el resultat de moltes situacions, experiències, reflexions i fins i tot estàncies o viatges a llocs concrets. De totes maneres, a Hollow, res és explícitament una referència o evocació directa a algun lloc, encara que hi ha un parell d’obres, Finning i la sèrie d’obres denominades Canopy, que sorgeixen de la meva experiència a Equador, en el sentit que s’han produït a partir d’elements recollits durant la residència en aquell país. Una de les coses que tenia al cap quan estava a Cuenca (Equador) era la proximitat geogràfica de la selva amazònica, que no vaig poder visitar. Crec que els llocs, les geografies, o els viatges actuen, sovint, com a detonants d’alguna cosa que ja existeix en el meu cap i que, tant si és per la rutina o per la falta d’atenció habitual durant el meu dia a dia, en el meu lloc d’origen, no acaba per agafar forma. Moltes vegades l’impacte d’un lloc en el meu treball es materialitza a posteriori, molt temps després.

 Sobre escultura

Per mi l’escultura no és diferent dels altres mitjans que utilitzo en les meves obres. Moltes vegades quan dibuixo o pinto tinc la sensació que en realitat estic modelant. És estrany perquè en alguns moments crec que estic eliminant matèria del dibuix o la pintura, com si estigués buidant fusta o pedra. Per una altra banda, si observem algunes de les obres objectuals de l’exposició, veurem que estan formades per peces que no són més gruixudes que una fulla de paper, formades per capes finíssimes d’argila o fusta. Al cap i a la fi són estrats, capes envolupants o cobertures, que contenen o no, algun tipus d’informació.

 

A Hollow, tot és tàctil, orgànic, animal o humà, i malgrat les seves diferències formals, totes les obres respiren com una tonalitat, una direcció comú, de manera que juntes, més enllà del seu significat autònom, es converteixen en un conjunt ambiental, com una escena d’alguna cosa o part d’una història.

 

Calendar
28 MAR 2024