La galeria Miguel Marcos ret homenatge novament a Joan Brossa (Barcelona, 1919 - 1998) amb aquesta nova exposició, Joan Brossa. Poesia Expandida, on es podran veure alguns poemes objecte, poemes visuals, cartells i llibres d'autor.
L'obra de Joan Brossa és una obra oberta que mai es tanca perquè aporta múltiples lectures i significacions, tantes com espectadors les contemplin, ell deixa la seva empremta i altres la segueixen i la completen. Celebrar amb aquesta exposició el centenari del naixement d'aquest gran artista és fer-se ressò d'aquesta generosa màxima, que el seu art no és un soliloqui d'artista, que és un diàleg perpetu i està al carrer.
A Brossa normalment se’l cataloga com a artista conceptual i certament en la seva obra els conceptes i idees cobren rellevància i al llarg de la seva trajectòria realitza experiències artístiques que l'aproximen al grup Fluxus, encara que no hagi pertangut a ell; de la mateixa manera insisteix en el llenguatge i la seva obra requereix de la implicació de l'espectador. Totes aquestes són premisses de l'art conceptual, però en Brossa l'objecte és important, conté un significat per la seva pròpia corporeïtat. Així mateix, sempre va veure en el lector i en l'espectador també a un creador i la seva obra es converteix en instrument que dinamitza de dins cap a fora la comprensió d'aquest, que li obre els sentits, que l'enfronta a la realitat, que permet que el lector o l'espectador transformi aquesta realitat.
Com veiem en aquesta exposició, la poesia adquireix condició d'imatge, s'endinsa en un terreny en el qual conflueixen el semàntic i el visual. Brossa és un artista integral, que va aprofundir en diferents gèneres no només en la literatura o les arts plàstiques, va escriure més de tres-centes peces teatrals i nombrosos guions de cinema i d'òpera, però sigui quina sigui la disciplina de la qual es serveixi tot és imatge i tot alhora és poesia.
Quan parlem de l'obra gràfica d'un artista ho fem com si fos una obra menor, però en Brossa treballar amb el suport gràfic revesteix un recolzament conceptual i indispensable a la seva feina, per a ell així com la paraula s'imprimeix per llegir-la, la poesia, aquesta vegada en imatge, ha de ser impresa per a veure-la, són "paraules materials". De fet, les lletres mateixes són un recurs en la seva obra, són objectes en si. De la mateixa manera, els seus llibres d'artista superen el tradicional del cas, no són il·lustracions que acompanyen escrits, hi ha un treball de co-creació en tots ells.
La Galeria Miguel Marcos va inaugurar la seva seu a Barcelona l'any 1998 amb l'exposició "BROSSSSA quatre emplaçaments" del 27 febrer al 30 abril 1998, amb 5 instal·lacions realitzades expressament per l'artista per a l'obertura de la galeria. Per a cada espai de la galeria, Joan va crear una instal·lació que ens impel·lia a "saber mirar", al fet que el que ens envolta i les accions no passen desapercebudes, que cal anar sempre més enllà del que és evident.
Després d'aquesta, l'han succeït 6 exposicions individuals més sobre el poeta, "BROSSA ¡Sempre!" el 1999; "Joan Brossa, Sempre! Sempre !!" al 2004; "Enganyifa" a finals del 2009. Enganyifa és el títol d'un poema brossià, inclòs en el llibre Calcomanies. Però Enganyifa és també l'última obra de Joan Brossa. La va concebre per a la galeria Miguel Marcos poc abans de morir víctima d'un tràgic accident domèstic. A finals del 2011, l'exposició "Em va fer Joan Brossa", que és el títol d'un altre llibre brossià de l'any 1950; l'any 2014, l'exposició "Joan Brossa. Poesia visual - Poemes objecte". i finalment en el 2016, l'exposició "Brossa Reflectit".