Marlborough Barcelona presenta l’exposició La mirada del geògraf on es presenta l’obra més recent de Riera i Aragó
La mostra és la primera que realitza Marlborough sobre l’artista i la primera a Barcelona en els darrers 8 anys
L’artista barceloní ens presenta un conjunt d’obres entre pintures, escultures i papers, on es revisen els temes més recurrents en la seva trajectòria i on en planteja d’altres que tan sols havien despuntat en algun moment. Hi trobem algunes obres emblemàtiques com el Submarí penjant, l’obra més impactant de l’exposició, un submarí suspès del sostre que reuneix no tan sols alguns dels continguts que aquestes obres ofereixen (la visió del pas del temps, la descomposició de la matèria, la petjada de l’home) sinó que, com el Submarí soterrat dels jardins d’Hiroshima de Barcelona, juga amb l’el·lipsi per a que la nostra imaginació recompongui allò que no es veu, tal com l’esquelet d’un animal prehistòric fa que hi veiem tot l’animal. Els avions també hi són presents a través de dues obres importants, el quadre 13 avions volant i la instal·lació de més de quaranta escultures de molt petit format. Aquestes obres, que tant es poden interpretar cada una d’elles individualment o com una obra coral són petites reflexions formals sobre la mateixa escultura, l’expressivitat, els materials i els colors, o sobre la intimitat i l’escala de les coses. La temàtica dels mons o les barques també hi són presents, sempre sota el fil comú de la ingravidesa, una constant en l’obra de Riera i Aragó.
La mirada del geògraf, títol de l’exposició, és una referència al quadre de Johannes Vermeer i representa un recorregut per la capacitat d’imaginació de l’home, els seus somnis, de la memòria del que ha vist i dels projectes que li depara el futur.
Josep Maria Riera i Aragó neix a Barcelona l’any 1954. Ingressa a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona el 1973. Durant la dècada dels 80 descobreix el seu interès pel fons marí i el cel com a espais per explorar, ja sigui a través dels submarins, els zepelins o els avions. És durant aquesta època que començarà a produir obres utilitzant restes de vaixells i les hèlix començaran a agafar protagonisme. Cada país que visita, ja sigui Marroc, Japó o Austràlia, l’inspira per créixer com a artista mitjançant l’experimentació amb noves tècniques de creació.
El reconeixement a l’obra d’aquest artista català es palpa en la multitud de mostres internacionals que s’han dedicat a la seva producció. Algunes exposicions individuals a galeries i museus inclouen el Städtische Museen de Heilbronn i l’Art Center de Berlin Friedrischstrasse (Alemanya); la Fondation Van Gogh d’Arles (França) o el PMMK Museum vor Moderne Kunst de Oostende (Bélgica). També a Bogotà (Colòmbia); Miami i Nova York (Estats Units); Paris (França) Colònia, Freiburg i Darmstadt (Alemanya); Amsterdam i La Haia (Holanda). Ha participat a l’exposició The sculptor hand a la Tasende Gallery a La Jolla, San Diego (Estats Units) i a l’exposició itinerant I have a dream, a tribute to Martin Luther King Jr. per Estats Units i Espanya. L’exposició Riera i Aragó, Aguafuertes, una selecció de més de 60 aiguaforts, s’exposà el 2012 a les seus de l’Institut Cervantes de diverses ciutats europees.
L’obra de Riera i Aragó forma part de multitud de col·leccions tals com: Ajuntament de Barcelona; Can Framis, Fundació Vilacasas; Can Mario, Fundació Vilacasas; Col·lecció Institut d’Estudis Catalans; Col·lecció Institut d’Estudis Nord-americans; Col·lecció Testimoni. Fundació “La Caixa”; Col·lecció Bassat d’Art Contemporani; Col·lecció Olor Visual, Ernesto Ventós; Col·lecció Pere Serra, Soller, (Mallorca); Col·lecció Rega, Zurich (Suïssa); Collectie NOG Van Het. SNS Reaal Fonds (Països Baixos); Fondation Vincent Van Gogh, Arles (França) ; Fons d’art del diari Avui ; Fundació Joan Miró; Fundació Perramón de Ventalló Art Contemporani; Fundación Fran Daurel; Fundació La Caixa, Jardins de Cap Roig; Museu d’Art contemporani, MACBA; Musée d’art moderne André Malraux, MuMa Le Havre (França); Musée d’Art Moderne (Luxemburg); Musée d’art Moderne de Ceret (França); Musée de Cotlliure (França); Musée Réattu, Arles (França); Museo de Arte Contemporáneo Union Fenosa; Museu d’Història de la Ciutat de Girona; Museum Otani, Nishinomiya (Japó); Ajuntament de Nishinomiya Hall (Japó); Reflex Museum, Amsterdam (Països Baixos); Städtische Museen, Heilbronn (Alemanya) i The Boeing Company, Chicago, (Estats Units).
Algunes de les obres públiques més conegudes són: Submarí soterrat, Jardins d’ Hiroshima, Barcelona; Baix-relleu, La Rambla; Edifici Municipal, Barcelona; Gran submarí tou, Santander; Gran avió amb groc, Figueres; Avió cansat, Merignac (França); Avió Najio, Nishinomiya (Japó); Baix-relleu de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona; Baix-relleu Ramón Llull, Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, Barcelona; Arals, Mesen (Bèlgica).