• Newsletter
  • Contacte
Galeria Miguel Marcos

Lin Mo 林墨

La piel que habito – 棲 之 膚

La galeria Miguel Marcos presenta "La piel que habito", una mostra monogràfica de l'artista xinès Lin Mo (Harbin, Xina, 1962). El títol és una metàfora del mètode de treball utilitzat per l'artista per a aquesta exposició: sobre un llenç, l'acrílic i la tinta plasmen les emocions de l'autor que més tard seran separades de la tela, com aquell que es desprèn de la seva pell. Aquesta antiga pell és el que simbolitza aquest nou treball, uns materials separats del cos però que van quedar units entre si per un suport de metacrilat, unes obres que van indicar la pell on va habitar però que al seu torn donen pas a una nova pell on habitar.

La seva obra ja es va poder contemplar a la galeria a través de les mostres individuals "Déu és esquerrà" (desembre 2017) i "Decarnation" (desembre 2015), i en les col·lectives "Abstracció" i "Black Box" de desembre de 2016 i novembre de 2014 respectivament.

Lin Mo és un artista inquiet i vital. Des que es va graduar en Belles Arts a la Lu Xun Academy of Fine Arts en 1984 la seva vida ha estat marcada pels seus viatges i llargues estades a diferents països, especialment entre Àsia i Europa. D'aquesta manera la seva obra es caracteritza per l'equilibri perfecte entre els dos mons, creant una simbiosi entre l'est i l'oest tan harmònica com la mateixa reflexió que l'artista plasma sobre la tela.

La seva pintura és colorista i apassionada, plena de tocs brillants que emulen textures. Per a l'artista, el llenç no té límits, vol descobrir tot allò que està més enllà d'ell, en les més recòndites capes de pintura. La tècnica, grans pinzellades aleatòries, no segueix uns paràmetres artístics, es regeix per allò que anomena "pure painting" creant taques que generen ritmes, relacions, moments.

"La piel que habito" és un viatge emotiu i sensorial en què les profundes pinzellades guiaran l'espectador a través dels infinits llenços. És aquesta una translació en el romanticisme abstracte, en el qual la vibració dels colors es combina amb la tradició de la tinta per allò que en moltes ocasions sembla ocult als sentits però que no obstant això els subjuga i envaeix. Al cap i a la fi, és el que els antics anomenaven l'esotèric.

Agenda
02 ABR 2020