Aquesta temporada celebrem els vint anys de la reobertura del Gran Teatre del Liceu després del malaurat incendi del 1994 i volem aprofitar per retre homenatge a dues entitats històriques clau en el desenvolupament cultural de Barcelona: el LICEU i la SALA PARÉS.

Més enllà de la proximitat física d’ambdues entitats, Les Rambles i el carrer Petritxol, els seus inicis coincideixen en el temps i responen a les inquietuds culturals creixents a la Ciutat Comtal del tombant del segle XIX.

La necessitat de crear un conservatori de música en una Barcelona en plena expansió econòmica i demogràfica propicià el 1847 la conversió de la “Sociedad Dramática de Aficionados” en Liceo Filarmónico Dramático Barcelonés de SM la Reina Isabel II, que afegia al conreu del teatre el del cant i la música a la italiana. L’èxit del Liceo Filarmónico, juntament amb la voluntat d’un grup de membres destacats de la burgesia barcelonina, portaren a la construcció d’un nou i ambiciós teatre, digne de la importància de la ciutat, que ha perdurat al llarg de més d’un segle i mig, al solar de l’antic convent dels trinitaris de la Rambla.

Gairebé al mateix temps, el 1840 inicia la seva activitat la Casa Parés formant part d’un interessant procés de canvi en els models comercials entorn de l’objecte artístic. L’existència d’un col·leccionisme creixent a la Barcelona del segle XIX, l’increment de la demanda i el consum artístic per part de la burgesia, així com l’augment de la població d’artistes que lluitava per la seva  consolidació professional, suposà l’inici d’un canvi del petit establiment dedicat a la venda d’estampes, material per pintors, emmarcaments i motllures, cap a una nova tipologia: La Galeria d’Art, fent la seva gran transformació el 1877.

En els seus anys d’història i la seva funció de centres culturals i artístics, Barcelona ha tingut la sort, de poder gaudir de les millors veus i els millors pinzells des del segle XIX fins al XXI.

Amb l’exposició conjunta LICEUS, presentem la mirada de set artistes contemporanis vinculats a la Sala Parés, els quals senten una admiració i estima vers la tasca del Liceu i ens proposen interpretacions diverses sobre el teatre barceloní a través dels seus llenguatges pictòrics.