L’exposició s’articula al voltant d’una peça central, obra de la pintora Montserrat Casanova Puigserinall (1909-1990). Es tracta de Nen (1929), un retrat que s’inscriu en el sintetisme propi de gran part dels artistes figuratius catalans dels anys trenta. L’obra de Casanova es vincula a l’estètica d’autors com Josep de Togores, Pere Pruna, Joaquim Sunyer o Josep Mompou. Com aquests creadors, Casanova aposta pels cromatismes suaus i pastel desenvolupats de manera plana i sintètica en les superfícies i els objectes representats. Els verds, rosats i blaus es fonen a través de pinzellades quasi aquoses i diluïdes que generen passages i capes de color combinades harmoniosament. Les transicions cromàtiques són plàcides i agradables i tendeixen al lirisme.

Proposem un diàleg entre l’obra d’aquesta dona pintora i un seguit de peces que il·lustren l’ambient artístic dins el qual ella participà. Pintora entre pintors, Montserrat Casanova esdevingué una de les dones artistes més reconegudes de la dècada dels trenta a Catalunya.

Comissariada per Sergio Fuentes Milà, Dr. en Història de l’Art