Sota el títol Nessum Dorma, la Galeria Miguel Marcos inaugura la primera exposició monogràfica de l’artista brasiler Renato Costa, a la ciutat de Barcelona.

Renato Costa (Rio de Janeiro, Brasil, 1974) va iniciar la seva professió en el taller del seu pare el pintor Manuel Costa. El 2005 es trasllada a Madrid i realitza els estudis a la facultat de Belles Arts a la UCM.

La seva obra es caracteritza per expressar intensament les emocions a través de les seves característiques tècniques i temàtiques. Els temes claus són la relació entre el passat i l’actualitat, no només les personals sinó també les col·lectives. Reivindica la figuració, la subjectivitat i les emocions obertes, convergint aquestes aptituds en un art més conceptual.

El títol de l’exposició, Nessum Dorma (Que ningú dormi) és un exercici d’apropiació manifesta d’una de l’àries més conegudes -per tenor- pertanyent al tercer acte de l’òpera Turandot, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni. La tensió “incòmoda” expressada en les obres de l’exposició, sorgeix derivada de la interfície entre la història de la cruel princesa Turandot i el príncep Calaf (L’Ignato), amb l’esperit d’una actualitat marcada pel ressorgir, cada vegada més explícit i aclaparador, de valors arcaics i retrògrads, en una societat líquida on la velocitat és la realitat vigent, com a instrument de salvació, d’una humanitat que patina sobre gel fi. Eros tal com afirma Levinas és diferent de la possessió i del poder; no és una batalla ni una fusió, i tampoc és coneixement.

Eros és “una relació amb l’alteritat, amb el misteri, és a dir, amb el futur, amb el que està absent del món que conté a tot el que és …”. “El pathos de l’amor consisteix en la insuperable dualitat dels éssers”. Els intents de superar aquesta dualitat, de dominar el díscol i controlar el que no té fre, de fer previsible l’incognoscible i d’encadenar el errant, suposen la sentència de mort de l’amor. Eros no sobreviu a la dualitat. Pel que l’amor es refereix, la possessió, el poder, la fusió i el desencant són els quatre Genets de l’Apocalipsi.