Durant el segle XIX, París havia esdevingut la capital mundial de l’art. Es construí la  imatge de la Ville Lumière, una ciutat mítica, plena d’oportunitats, on tot el que s’hi esdevenia adquiria un aura especial i on la producció artística marcava la pauta a seguir arreu del món. Era el màxim exponent de la modernitat.

La presència d’artistes catalans a París a finals del segle XIX i durant la primera meitat del XX fou notable i rellevant. Els creadors cercaven a la ciutat del Sena les tendències en voga, així com fer-se lloc al mercat artístic parisenc a través dels salons i de les galeries. Aquestes eren les dues plataformes principals per el reconeixement i difusió d’artistes i tendències, tant les de caràcter conservador com les més avantguardistes.

Molts dels artistes que marxaven a París en busca d’inspiració i experimentació pictòrica retornaven replets de noves idees i, en ocasions, d’obres ja executades per tal de donar a conèixer al públic barceloní la seva evolució artística. Alguns es vincularen a la Sala Parés, la qual es convertí en un dels llocs privilegiats per apreciar què produïen els catalans afinats a París. Aquesta presentació de la novetat, en alguns casos fins i tot de manera exclusiva, va reforçar la vida i activitat de la galeria durant vàries dècades.

“París a Parés” pretén remarcar la importància de la galeria en la introducció de modernitat pictòrica a Catalunya en algunes de les seves etapes i a través de les seves mostres i els seus artistes històrics més habituals. Es tracta d’un recorregut, el relat del qual es construeix amb una selecció de casos paradigmàtics: des dels realistes i la pintura anecdotista, passant per l’art quasi experiencial de la bohèmia de Montmartre, l’avantguarda d’entreguerres i el retorn a la figuració de caràcter tradicional. En tots els casos, els catalans juguen à la recherche de la Ville Lumière.

Comissariada per Sergio Fuentes Milà