Durant el període colonial fins a poc abans de la fi de l'Imperi, Brasil es va caracteritzar per un sistema de producció basat en el esclavisme que treballava, gairebé íntegrament, en "ingenios" sucrers. Els llocs on malvivien els esclaus es deien "senzalas", i eren construccions molt simples fetes generalment de fusta i fang, no posseïen divisòries, només tenien palla al terra per dormir.
Explica la llegenda que l'abril de 2004 a Rio de Janeiro (Brasil) un paó albí va ser brutalment assassinat al parc situat al centre de la ciutat. L'animal pertanyia a un grup de transexuals que exercien la prostitució en aquell lloc. Dies després van trobar el cadàver de l'agressor crucificat en una de les tanques del parc.
Aquests dos moments diferents en el temps serveixen a Rafael Pérez Evans per construir una nova narrativa. Pavo Realengo és una acció en la qual l'artista reactiva el rumor ressuscitant metafòricament el paó i el col·loca en la galeria convertida en un senzala utilitzant estructures realitzades amb canyes de sucre que remeten als "ingenios". Durant uns dies el paó resideix en el "senzala" transformant la seva vivència en una acció performativa. Aquest gest li permet a l'artista donar visibilitat a una història que va quedar fora de circulació afegint així un nou capítol a un relat oral d'una ciutat en la qual allò que és cru s'entrellaça amb allò mitològic. Brasil concentra un dels majors índexs de morts transfòbiques al món, segons el Grup Gai de Bahia. Aquesta realitat macro, l'odi i homicidi cap a dones trans, connecta amb un fet micro, la mort del paó albí mascle assassinat per ser considerat representatiu del col·lectiu. Les trans es van identificar amb ell per ser estrany però de bellesa exuberant. L'animal funciona també com a al·legoria d'una realitat social marginal on aquests grups de dones sobreviuen i lluiten en un context d'hostilitat.
L'artista convida al públic a transitar per l'espai i cohabitar amb el gall dindi. Per accentuar l'experiència d'estranyament, Evans col·loca un efecte lumínic inspirat en la pel·lícula Querelle de Fassbender, que banya de tonalitat taronja el lloc aconseguint així una atmosfera artificial des d'un punt de vista cromàtic. Si en un primer moment la llum càlida genera un imaginari tropical caracteritzat per l'exòtic i el plaer, aquest es torna, al costat de la presència majestuosa del paó, en una experiència crepuscular on l'espectador queda travessat per la brutalitat de la història. "Realengo" en portuguès significa marginal, allò allunyat de la reialesa; el paó malgrat ser "reial" queda relegat a la misèria: en paraules d'Evans “quan estàs envoltat de lletjor la bellesa és inadequada”.
La pràctica de Rafael Pérez Evans recull mètodes de recerca de l'etnografia. Li interessa “excavar” i treure a circulació histories perdudes, gestos, imatges i rumors locals per a re-eleborar-los formalitzant-los en instal·lacions, performances, imatges i objectes i així construir narratives de micro-resistències dins d'una nova historiografia.
Zaida Trallero