Arriba a Barcelona la primera retrospectiva de Lucio Muñoz L’exposició es celebrarà a la Galería Marlborough de Barcelona
Aquesta mostra està formada per una selecció de 13 obres de Lucio Muñoz de les diferents etapes creatives del seu cos de treball. Les obres van ser creades des de finals dels anys 50 fins a 1995, la majoria d'elles són pintures sobre taula, encara que entre aquest conjunt que presentem també es troben dues obres sobre paper de la seva última època. Marlborough gestiona el llegat de l'artista.
La seva trajectòria va ser clau per la creació i evolució de l'informalisme a Espanya i, malgrat no formar part del grup El Paso, la seva trajectòria va córrer de manera paral·lela a aquesta formació, confluint en les seves solucions pictòriques.
Muñoz va ser becat per l'estat francès l’any 1956 per a continuar els seus estudis a París, després del seu retorn de la capital francesa; on va entrar en contacte amb l'informalisme de pintors com Dubuffet, Fautrier, Wols o Tàpies; l'artista madrileny va començar a donar un lloc a la fusta en la seva creació convertint-la en alguna cosa més que un suport. Així la fusta; pintada, cremada, desgastada, tallada, esgarrapada o deteriorada; es converteix en un element determinant del qual explora tota la capacitat expressiva, un dels senyals d'identitat més recognoscibles de la seva pintura. Muñoz tractava de donar ús a aquest material en el seu estat el més pur possible, en les seves pròpies paraules: “No vull revellir-les, el que vull és que siguin més naturals. Sovint em molestava que la fusta tingués aquesta aparença artificial que té quan arriba del magatzem. En el contacte amb la pluja, el vent, el sol, la fusta es defensa i acomoda com pot a la naturalesa i altera el seu color, generalment es torna més gris i resulta més atractiva, ha perdut la petjada de la manipulació de l'home.”
D'altra banda, incloem les dues obres sobre paper ja que el paper era un suport amb el qual Muñoz se sentia molt còmode i sobretot lliure, per les seves propietats manipulables i la seva lluminositat que li permetien jugar. En moltes ocasions la fusta també forma part de les seves composicions sobre paper en forma de collage.
El paisatge està molt present a l'obra de Muñoz ho veiem en obres com Guadiela, Interior; en la qual el paisatge s'albira des del que sembla una finestra; o Istar Nord. La literatura va ser una altra de les seves grans inspiracions com és el cas en l’obra Segons Rothaimer que fa referència a la novel·la Correcció de Thomas Bernhard.
Lucio Muñoz (Madrid, 1929 - 1998) va estudiar a l'Escuela de Bellas Artes de San Fernando (1949-1954) on va conèixer als més tard coneguts com a realistes madrilenys: Antonio López, els germans López Hernández, i a la que es convertiria més endavant en la seva dona, Amalia Avia. El 1983 se li concedeix el Premio Nacional de Artes Plásticas i el 1993 la Medalla de Oro de las Bellas Artes.
Entre les seves principals exposicions cal destacar: Lucio Muñoz. Literatura, memoria, paisaje, Galeria Marlborough, Madrid (2011); Lucio Muñoz, Museo de Arte Contemporáneo, Conde Duque, Madrid (2007); Lucio Muñoz. Madera de fondo, Teloglion Foundation of Art, Salònica, Grècia. Palacio Harrach, Viena; Academia de España, Roma, Itàlia (2004) i Lucio Muñoz, 1950-1998. Fundación FOCUS, Sevilla; Fundación Santander Central Hispano, Madrid; Museo San Telmo, Sant Sebastià.
La seva obra es troba a nombroses col·leccions públiques i privades entre les quals destaquen: Biblioteca Nacional, Madrid; Bibliothèque Nationale, París; British Museum, Londres; Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Fundació "la Caixa", Barcelona; Kunstmuseum, Winterthur, Alemanya; Museo Patio Herreriano, Valladolid; Museo de Bellas Artes,Bilbao; Museo de Bellas Artes, l'Havana; Museo Vasco de Arte Contemporáneo Artium, Vitòria; Museu Vaticà, Roma, Itàlia; New Orleans Museum of Art, Nova Orleans EUA; Stedelijt Museum, Amsterdam, Països Baixos i Tate Gallery, Londres, Anglaterra.