L’exposició proposa un recorregut per la trajectòria de Pic Adrian (Moineşti, 1910 - Barcelona, 2008) reunint diversos acrílics sobre tela i sobre paper, relleus sobre fusta i collages creats entre 1967 i 1998. Amb aquesta exposició, després de dues dècades sense que la seva obra hagi estat presentada individualment a la ciutat comtal, ens endinsem al particular món de l'artista, caracteritzat per un constant anhel de puresa.
Reconegut mundialment com a pintor, poeta i teòric d’art, aquest polifacètic artista aconsegueix plasmar serenitat a la tela. Partint d’un estil abstracte depura la seva obra pictòrica a la recerca d’un ideal estètic que és raonat als seus assajos i batejat pel propi artista com a Art Principial. Veiem com els pocs traços orgànics que apareixen en les seves primeres obres van desapareixent pulcrament al mateix temps que l’artista redueix deliberadament els mitjans d’expressió plàstica a un petit nombre d’elements geomètrics per arribar al què denomina Essencialisme. Adrian juga amb una composició harmoniosa en la qual els buits o silencis hi tenen un paper molt important. Aquesta senzillesa formal transmet passió per la sobrietat i mostra per part de l’artista una preocupació espaial sense caure en un ordre sistemàtic, concedint un sentit oníric a l’atzar.
Tal com explica Àlex Mitrani al text introductori al catàleg hi ha en aquesta [la seva pintura] una claredat, una serenitat i un ordre gens freds, més aviat envellutats, i que remeten no solament a un estat mental sinó a una civilització i un ideal en què ciència i meditació poètica s’abracen.
Pic Adrian va néixer el 1910 a Moineşti (Rumanía), tot i que el 1915 la seva família va traslladar-se a Bucarest on anys més tard va cursar els seus estudis en Dret. Va publicar el seu primer llibre de poemes, Jocuri de lumini în întoneric (Jocs de llum a l’obscuritat) el 1927. A París, dècades després, va publicar cinc llibres més: Oeil du ciel: coeur (1973), Main planétaire (1985), Noyau de l’infini (1990), L’Île invisible (1994) i Transparence (1999).
Va emigrar a Israel el 1950 i el 1953 va viure a França, on va conèixer a figures rellevants com Brancusi, Chagall, Fernand Léger, Jean Arp o Pau Casals, entre d’altres. El juliol del mateix any es va traslladar a Barcelona on va fixar la seva residència més endavant, mantenint la seva activitat a París.
La seva primera exposició individual va ser el 1962 a la Galeria Syra de Barcelona. En aquesta mateixa època Adrian va fundar el grup Tendència Essencialista, el qual va exposar a Barcelona el 1967, i a Madrid el 1969. També va publicar diversos llibres de teoria de l’art i va formar part de diverses exposicions col·lectives a Barcelona, Madrid, París, Londres, Ruan, El Havre, Alemanya occidental, etc. Cal destacar d’entre les seves exposicions individuals les que es van fer a la Galeria Raymonde Cazenave, París el 1965, 1969 i 1974, la de la Fundació Joan Miró, Barcelona el 1979; la de la Galeria Ciento, Barcelona el 1981, l’Antológica Pic Adrian a la Sala d’Exposicions del Banco Bilbao Vizcaya, Barcelona el 1993; la que es va celebrar a l’IVAM centre Julio González, València el 1994 i la que es va organitzar al Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona el 1997.
Entre 1970 i 1971 es van publicar a Torí i Barcelona respectivament dos àlbums de serigrafies de l’artista: 10 Condizioni lineari di segnaletica aleatoria i Sincronías. Durant tota la seva vida va viatjar intensament per Europa occidental i els Estats Units.
S’han publicat dos monografies de l’artista, la primera el 1977 escrita pel crític Pierre Restany a París i la segona del 1984 a Barcelona dels autors Arnau Puig i Richard Kotelanetz, que ofereix una visió completa de la seva creació pictòrica i altres activitats.
La seva obra es pot trobar a nombroses col·leccions i institucions com: Boymans van Beuningen Museum, Ròterdam; Cabinet des Estampes, Ginebra; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), Madrid; Fondation for Constructivist and Concrete Art, Zurich; Henie-Onstad Artcenter, Oslo; Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), València; Musée National d’Art Moderne, Centre Pompidou, París; Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, París; Museo de Arte Moderno, Rio de Janeiro; Museum für Kunsthandwerk, Frankfurt; Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona; Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Barcelona; Museum of Modern Art (MoMA), Nova York; Stedelijk Museum, Àmsterdam; Tel Aviv Museum, Tel Aviv; The Israel Museum, Jerusalem i Victoria and Albert Museum, Londres.