• Newsletter
  • Contact
Galeria Miguel Marcos

Bernardí Roig

RESTRICTED ACCESS

La galeria Miguel Marcos presenta  una nova exposició de Bernardí Roig(1965), qui no exhibia el seu treball de forma individual a Barcelona des de l’any 2003 a la seva darrera mostra a la galeria: Golpear el instante.

Restricted Accessrecull una selecció de treballs (aquarel·les, dibuixos i escultures) de l’artista mallorquí, nascut al 1955, realitzats en els últims anys que exploren des d'una figuració desviada, -com és habitual en la seva producció -, a la dificultat d’observar la quietud d’ una solitud blindada i l'esterilitat del llenguatge.

El seu treball, obsessiu i insistent, és un exercici de la mirada que condueix inevitablement a la ceguesa, i que veu més enllà de la llum. Acumulant imatges i amuntegant llum, la mirada es paralitza, tot i que continuï mirant,  en el tremolor de la revelació o del desvetllament. Les imatges enlluernen, i per això desvetllen, però alhora, silencien.

Alguns d'aquests treballs produeixen un inquietant silenci. Paralitzen la parla perquè revelen llocs inesperats. Ens assenyalen la relació incestuosa que tenim amb la memòria, l'estranyesa i la inquietud que batega en les profunditats reprimides de la imatge que hem heretat.

Condueixen a un buit que la pròpia imatge omple i absorbeix. Però aquesta no substitueix a les paraules, simplement les buida de contingut i les assumeix o les integra, com a paraules de silenci.  Aquesta impossibilitat de veure que es transmet com ceguesa de llum, ha estat minuciosament construïda per Bernardí Roig, com un repte des de l'absència de color,  des del blanc encegador, des d'un instant blanc que insisteix en la seva durada.

Hi ha una inquietant correspondència entre la llum feridora dels fluorescents i la neutralitat blanca (abstracta) que recobreix els cossos i caps de les seves escultures. En l'instant blanc congelat, la mirada és paralitzada com ceguesa i com un rigor mortis, però també com un instant de revelació, de contemplació del que no es pot dir ni explicar.

La reflexió sobre la mirada de Bernardí Roig, ha assumit el model expositiu com un "dispositiu de l'alteració", amb una clara voluntat de constituir una intervenció visual, plantejant un diàleg amb múltiples tradicions històriques i iconogràfiques que revelen els seus registres narratius.

Aquesta exposició proposa un trampa de la mirada. La llum, de fet, és la forma d'aquest parany que intenta atrapar momentàniament allò que no pot ser vist, ni dit, només evidenciat. Un intent de mostrar un cabal d'imatges intempestives empresonades en una zona d'accés restringit, quasi inaccessible, que es troba al soterrani, humit i fosc que hi ha en el nostre cervell, però de la qual no sabem la clau d'accés.

Una figura de mida mitjana (Ash Mirror, 2020), és brutalment aixafada contra el seu propi rostre de cendres, on el temps coagulat es va amuntegant fins a configurar el retrat d'algú, que va iniciar el camí de la seva dissolució. Una llum fluorescent que traspassa per darrera de la imatge pretén, garantir encara la seva presència.

Dues figures petites (DSB. Twins (Tremlett painting Pile Up #),2020) estan penjades d'uns ganxos de carnisser i subjectades per l'excés de llum que envaeix l'estada, on el Wall drawingde l'artista britànic David Tremlett continua, a la cantonada oposada, acumulant forma i color. Aquest mural s'ha convertit en part estructural de l'espai de la galeria.

Una altra figura a mida natural (DSB,2018), recolzada en una estructura de contemplació, podria ser el doble espectral de qui està  contemplant, de l'espectador; alhora que mira i és mirat, es dissol i reubica entre els objectes que contempla. Porta una llum travessada a la boca que anul·la tota possibilitat de parla; llavors l'espera s'enquista i cristal·litza la impossibilitat comunicativa. No pot fertilitzar el vocable i queda atrapat en la "creença muda".

Tres aquarel·les (Liquid memory, 2020), dues d'elles emparades pel llenguatge de l'abstracció, simulen cortines de llum i una escena de Wunderkammer(cabinet de curiositats) de carn liquida.

Finalment, Un dibuix, (Last portrait of Monsieur Bertin, 2010) reinterpreta una obra important de J.A-D. Ingres on, a través de la tremolor de la línia que intenta capturar la imatge, la cara només aconsegueix ser una barreja de línies que s'escapoleixen de la semblança.

En aquests últims anys, la seva producció artística  s'ha exhibit en nombrosos museus i institucions internacionals com: Kunstmuseum,Bonn, BOZAR, Brussel·les, Zentrum Für Internationale LICHTKUNST, Unna, Dortmund, Canterbury Cathedral, Kent, MACUF, A Coruña, Alte Pinakoteke, Munich, Ca Pesaro, Galleria Internazionale d'Art Moderna, Venezia, Kunsthalle Krems,Krems, The Phillips Collection, Washington DC,Triennale di Milano, Milan, Le Carre d'Art, Nimes, IVAM, València, Museu Carlo Billotti-Villa Borghese, Roma, Science Museum, Londres, Museu Nacional d'Escultura, Valladolid,Museu Es Baluard, Palma, Palazzo Fortuny, Venezia, PMMK. Museum voor Moderne Kunst, Oostende Kunsteverin Ludwigsburg, Sttugart, The Salvador Dalí Museum,Florida, Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona, ​​Teheran Museun of Contemporay Art, Teheran, Troubleyn / Laboratorium, Anwers, GAM Galleria d'Art Moderna,Bolonya, Fondation Européenne pour la Sculpture. Parc Tournay-Solvay, Brussels, Claustre Catedral de Burgos, Burgos, Von Der Heydt-Museum,Wuppertal, VestfossenKUNSTLABORATORIUM,Oslo, VIDEOTAGE HK, Hong Kong, Centre Cultural La Recoleta, Buenos Aires, Museu Colecçao Berardo, Lisboa, Palais des Nations de l'ONU, Ginebra, CA2 centre d'Art Dos de maig, Madrid, Museu Lázaro Galdiano, Madrid, Busan Museun of Modern Art. Busan, South Korea, a la 54a Biennal de Venècia, Institut Venetodi Science, Lettere ed Arti, Palazzo Cavalli Franchetti. Venezia, MUNTREF, Buenos Aires, Museum Residenzgalerie, Salzburg, Maison Particulère Art Center, Brussels i recentment en Sala Alcala 31 i TABACALERA, Madrid.

 

Calendar
06 MAY 2021