El treball de Patricia Esquivias es centra en la construcció de relats a partir d'anècdotes. A partir d'un procés de recerca d'elements aparentment secundaris, estableix un seguit de relacions amb altres elements que van apareixent durant el procés i li permeten construir una narrativa que es va enriquint i construint gradualment amb noves anècdotes o informacions.

En aquest cas, a partir d'una residència de l'artista a una finca al Quindío (Colòmbia), en el seu primer passeig pel poble es va fixar en les voreres i els terres d'alguns locals que eren de ciment i tenien impressions decoratives. A partir de la fascinació per les voreres colombianes, l'artista comença una recerca pels motius precolombins que són recuperats en els paviments d'aquests pobles que li van portar al treball de l'arquitecte i dissenyador gràfic antioqueny Dicken Castro.

Com és habitual en les seves últimes exposicions intercala el seu treball amb el d'altres autors, no només com una crítica al concepte d'autoria, sinó com un reconeixement al treball realitzat i a la riquesa dels discursos compartits. Una altra forma d'analitzar el món que l'envolta assumint que hi ha algú darrere d'allò que persegueix o investiga i que aquest algú té molt que aportar.