A partir del proper dijous 28 de Gener, la Galeria Carles Taché tindrà el plaer de presentar Sàhara, segona exposició individual de l’artista Bosco Sodi (Mèxic DF, 1970) a l’espai de la galeria. La mostra podrà veure`s fins a finals del proper mes de Maig.
Sodi, que actualment resideix a Nova York, presenta una sèrie d’obres realitzades recentment a Barcelona. De fet, l’artista treballa constantment de manera deslocalitzada tot i tenir el seu principal estudi a Brooklyn. A això se suma el fet que les matèries primeres emprades en la realització de les seves obres solen ser aquelles que ofereix cada lloc. Aquest gest, mínim però determinant, no respon a raons de logística o practicitat sinó que és, més aviat, el primer dels gestos pre-pictòrics d’algú que sent un vincle amb la terra i que treballa des d’aquest sentiment. Les barreges de Sodi, masses incorpòries, es basen fonamentalment en pigments i matèries orgàniques com ara la fusta.
A partir d’aquest punt, la força que desencadena la pràctica artística de Bosco Sodi és probablement la curiositat per experimentar (primer en un sentit material) amb els elements disposats sobre la superfície de la tela. En aquesta primera fase, podríem dir que la mà de l’artista interactua amb el desenvolupament natural del procés reactiu de la barreja. L’eficàcia natural d’allò orgànic no és que eximeixi l’artista de la seva participació però sí que el converteix en un observador. Un observador implicat, que “condueix” de manera intuïtiva un procés que presenta tot tipus de reaccions i accidents –oportunitats, al cap i a la fi, per a qui es meravella davant de l’imprevisible i en treu profit-.
En els darrers anys, Sodi ha estat treballant el monocrom. Les obres de la sèrie Sàhara són monocromes blanques. Ara bé, dir que les obres són simplement blanques seria com dir que el mar és simplement blau. És a dir, essent precisos, el blanc està present a quasi totes i cadascuna de les seves gradacions, doncs les obres presenten volums i textures que matisen el color. L’aparença geològica de les obres de l`artista ens abdueix amb la seva infinitat de variacions, suscita una atracció que convida a la contemplació i, d’aquí, l`’atista obre un camí cap a l`exercici espiritual.