La Galeria Estrany–de la Mota té el plaer de presentar la primera exposició individual de l’artista Martí Anson. El projecte Se vende plaza de parking [es ven plaça de pàrquing] parteix d’un estudi del creixement urbà i com aquest ha propiciat progressivament una manca de sòl urbanitzable en els nuclis urbans. Mitjançant una instal·lació site-specific que modificarà irònicament l’arquitectura i els usos habituals de l’espai expositiu de la galeria, l’artista farà una reflexió sobre les transformacions i la reutilització dels espais arquitectònics morts mitjançant la utilització d’aquests per a altres activitats temporals. Segons els estudis recents, el 79,20% del territori de Barcelona està urbanitzat, amb el mateix ritme de construcció, es pronostica que el territori urbanitzable de la ciutat s’esgotarà entre 2018 i 2021. Davant d’aquest fenomen, els arquitectes defensen altres models constructius més enfocats a reformular els espais existents, sobretot, aquells considerats morts. Un exemple d’aquest tipus de pràctiques és la d’aprofitar espais urbans com terrats per a la construcció d’horts o zones verdes. Un altre exemple, és com de forma inconscient s’han anat utilitzant els garatges particulars dels habitatges unifamiliars per a un altre tipus d’activitats com l’emmagatzematge o el bricolatge. Aquests espais, com a espais que pertanyen a l’habitatge, però que per la seva naturalesa estan prou apartats d’ella, també han estat el lloc idoni per ser els primers locals d’assaig o com els primers despatxos del que després han estat grans empreses, com és el cas de l’antic garatge de Palo Alto (Califòrnia) on es va fundar l’empresa Hewlett-Packard al 1939. Amb el pas del temps aquest fenomen de la reutilització dels espais per guardar vehicles ha afectat també als pàrquings de les grans superfícies. Als Estats Units, per exemple, és habitual com es reutilitzen per a altres activitats com, per exemple, llocs en els quals aprendre a conduir o reapropiats com a espais de reunió per fer barbacoes. Aquest marc és el punt de partida de Martí Anson per al projecte Se vende plaza de parking, en el qual segueix investigant sobre la modificació dels espais arquitectònics per generar un estat d’incertesa. L’artista aixeca unes expectatives que sempre es veuen frustrades, perquè en realitat, el seu únic fi és el de generar expectatives en si mateixes. Crea situacions paradògiques en què aparentment mai passa gran cosa generant, d’aquesta manera, espais de suspensió. La instal·lació formalment és una rèplica pop d’un garatge, en la qual l’artista reprodueix en l’espai expositiu els diferents elements que, sense ser conscients, tenim interioritzats i ens permeten identificar aquest tipus d’espais. Una retícula blanca com a element d’ordenació que delimita l’espai que pot ocupar cada un dels cotxes, el sòl gris que continua en les parets amb una alçada d’un metre que protegeix la superfície dels cops, la franja vermella d’uns quinze centímetres que permet tenir un referent visual per calcular les distàncies amb les parets en el moment d’aparcar o la presència d’un vehicle en el propi espai de la galeria. Copiant aquests elements arquitectònics i desplaçant-los d’un lloc a un altre genera en l’espectador una situació d’estranyesa, fa desconegut l’ordinari, allò al que estem acos- tumats. Un recurs que l’artista ja ha utilitzat anteriorment en altres projectes com Martí i la fàbrica de farina (2009). Igual que plantegen els arquitectes i els urbanistes, davant del fenomen de manca d’espai urbanitzable, l’artista recupera un espai en desús de la galeria (el hall d’entrada) per donar-li una nova funció. Alhora que el converteix en una altra cosa, deixa de ser un lloc de contemplació i les modificacions espacials que realitza intensifiquen la seva inutilitat, convertint-lo en un espai per reflexionar sobre el significat de l’art i la seva finalitat. Genera estats de suspensió en els quals aparentment no passa res, però els petits detalls permeten obrir la reflexió a altres temes com el treball (Fizcarraldo, 2005), el patrimoni (Martí i la fàbrica de farina, 2009) o el cooperativisme (Pavelló Català . Arquitecte anònim, 2013-2015). En Se vende plaza de parking recupera la condició discursiva de tot el seu treball i la tensió que aquest estableix amb la contemporaneï- tat. Ens parla de la paradoxa de l’art, el resultat d’un gran esforç per part d’un creador que moltes vegades no té un efecte concret, es tracta d’una obra que moltes vegades només és comprensible per si mateixa i que posa l’accent en la manca d’utilitat del propi art.