En Inner Nature, la corba femenina s'entrellaça amb aquella de la naturalesa. “Si obríssim a la gent, trobaríem paisatges”. Prenent la frase d'Agnes Varda, es podria dir que la fotografia de Sofia són paisatges desplegats, dones desplegades, o tot alhora.
Sofia retrata allò que entén o, tal vegada, allò que tracta d'entendre. Per a això, captura la proximitat i la tendresa de la persona que està front si. L'efecte de la seva obra radica en la connexió que es dóna amb la persona retratada i amb el moment mateix. La feminitat, la pell nua i la naturalesa són els leimotiv del seu corpus artístic, tots ells travessats per una forta intimitat on s'explora tant la melancolia com la fragilitat.
La monocroma representació de la dona està relacionada amb una exploració de la identitat personal. Sofia es comprèn a si mateixa a través l'altra. Per això la fotografia funciona com un mecanisme de purificació i exploració, tant per a l'artista com per a la model. L'ús del blanc i negre remarca la idea d'atemporalitat així com d'intimitat, una forma que aquell que es troba fora del marc, l'espectador, es reconegui emocionalment.
Encara així, poc més es pot dir de l'obra de Sofia perquè tal com ella explica, “la fotografia ha de ser sentida, no llegida ni explicada”.