Les construccions arquitectòniques han marcat el pensament i les formes de viure des dels inicis de la vida en societat, des de les grans civilitzacions fins avui en dia, els tipus de construcció ens han explicat moltes coses sobre com s’organitza l’ésser humà. Formen part de la nostra supervivència i també del nostre llegat. Del temple al mite, del pou a l’aigua, de la llar a la família, sens dubte una manera d’estructurar la humanitat.

En aquesta mostra Gustavo Díaz Sosa (Cuba, 1983) i Fernando Suárez (Espanya, 1966) ens introdueixen al seu imaginari artístic que incorpora les construccions i les figures humanes com a temes recurrents en les seves obres; si bé ho fan des de disciplines diferents, ambdós ens traslladen al mateix espai de reflexió on ens qüestionem la rellevància de l’arquitectura i els límits de la seva imaginació.

Les obres de Gustavo Díaz Sosa reflexiones sobre la humanitat i el rerefons moral i filosòfic de la mateixa existència. Escenes plenes de cossos petits acatant el sistema establers articulats sempre al voltant de grans i imponents construccions arquitectòniques que emanen poder. Composicions distòpiques en les quals l’artista es proposa fer-nos reflexionar sobre la realitat imposada.

Les peces de Fernando Suárez reflexionen sobre l’individu com a ésser creador que transforma el seu propi entorn. És freqüent veure en la seva obra construccions arquitectòniques, sovint impossibles de concebre per l’espectador pel desafiament a les lleis de la naturalesa, que podrien ser visions d’un futur incert i salvatge. Suárez domina amb mestria l’acer amb el qual desenvolupa les escultures aconseguint el tan difícil equilibri entre el volum i el vuit.