Marlborough Barcelona es complau a presentar Génesis, una exposició de l'artista Soledad Sevilla, la pintora espanyola més important de la seva generació.

La mostra exhibeix més d'una dotzena d'obres de diferents formats i períodes, exemples destacats de la seva trajectòria artística, que abasten més de quatre dècades de treball. En el transcurs de la seva dilatada trajectòria artística Soledad Sevilla (València, 1944) mostra una invariable inquietud per les relacions entre l'espai, la llum, la matèria i el color. El seu mètode de treball està formulat a través de sèries pictòriques que li permeten aprofundir en cada tema que aborda fins a aconseguir arribar a la imatge desitjada i a partir d'aquí perfeccionar-la.

A la seva obra es manifesta una clara preocupació per l'ordre i el ritme. Presentem a la mostra diverses obres dels anys 70 en les quals es pot apreciar com Sevilla partia d'una rigorosa base geomètrica formant xarxes unes vegades més denses i altres més dinàmiques.

Cap a finals dels anys 90 desapareix de la seva obra l'estructura bàsica en forma de reticle, de la qual Sevilla feia ús en sèries com Las meninas (1981-83) o La Alhambra (1984-86), per donar pas a una abstracció més lírica, una pintura més poètica que busca la complicitat entre l'emocional i el racional. A l'exposició es podran veure alguns dels murs vegetals, cascades oníriques de floració cromàtica com a Insomnio sin sonido (2000) o Insomnio de Soledad (2003).

En els últims anys Sevilla ha tractat el tema de les textures de superfícies com la fusta i el metall; és el cas d'obres com Hammershoi azul (2008) o Sonata (2010), una altra de les seves peces de considerables dimensions que forma part del seu Retablo (2010), però que té al seu torn vida independent.

L'exposició es tanca amb un dels seus treball més recents en els quals el color revela la seva petjada a partir de reiterades i vibrants pinzellades que multiplicades es dissolen en atmosferes de variacions cromàtiques, Las lunas oscuras de cristal (2015).

Soledad Sevilla neix a València en 1944. Estudia en l'Acadèmia de belles arts de Sant Jordi a Barcelona entre 1960 i 1965. Participa entre 1969 i 1971 en el Seminari de generació automàtica de formes plàstiques del Centre de Càlcul de la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1980 i 1982 resideix a Boston, realitzant estudis a la Universitat d'Harvard.

Soledad Sevilla rep el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1993), la Medalla d'Or de les Belles Arts (2007) i el Premi Art i Mecenatge de la Fundació La Caixa (2014) entre altres reconeixements.

Entre les seves nombroses exposicions individuals destaquen: Luces de Agosto, Iberia Art Center, Beijing, Xina (2011); Obra reciente, Galeria Soledad Lorenzo, Madrid (2010); Soledad Sevilla. The Island of the Turtle, Haim Chanin Fine Arts, Nova York (2003), Soledad Sevilla, el espacio y el recinto, IVAM (2001).

Cal destacar el seu treball pictòric de reinterpretació del palau nassarita, La Alhambra.

Algunes de les seves instal·lacions més importants han estat: Escrito en los Cuerpos Celestes, Palacio de Cristal del Parque del Retiro, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2012); Mayo 1904-1992, Castillo de Vélez Blanco, Almería (1992); Fons et Origo, Fundació Caixa de Pensions, Sala del carrer Montcada, Barcelona (1987).

La seva obra es troba en nombroses col·leccions i museus com: la Fundación Juan March, Madrid; Banco de España, Madrid; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS, Madrid; Künstmuseum Malmöe, Suecia; Museo de Arte Abstracto Cuenca; Museo Marugame Hirai de Arte Español Contemporáneo Marugame, Japón; Colección Fundesco Madrid; Instituto Valenciano de Arte Moderno, IVAM Valencia; Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Artium Vitoria; Museu d'Art Contemporani‎ de Barcelona, MACBA, Barcelona.