Bacon i Freud es tornen a trobar a la Galeria Marlborough de Barcelona
L'exposició posa en manifest els camins paral·lels que va portar a aquests artistes a ser les grans figures de la pintura europea de la segona meitat del segle XX.
Aquesta mostra reuneix dos dels grans artistes vinculats a l'anomenada “Escola de Londres”, Francis Bacon (Dublín, 1909 - Madrid, 1992) i Lucian Freud (Berlín, 1922 – Londres, 2011) que es van conèixer a la capital britànica i van forjar una amistat amb un denominador comú: la reivindicació de la figuració en la seva obra davant de l'abstracció dominant. Les obres seleccionades per a aquesta exposició proporcionen una visió general de la producció gràfica d'aquests dos artistes i ens mostren els diferents plantejaments amb els que cadascun va abordar el gravat.
En l’obra de Bacon i Freud el retrat és recurrent i és evident que aquests artistes es van centrar en pintar al seu cercle més quotidià i íntim: amics pròxims, parents i amants. Freud solia iniciar les seves obres a partir de les trobades en directe i pintava al natural mentre que Bacon es basava en fotografies, revistes o llibres preexistents.
Francis Bacon va captar a la seva obra l'esquinçadora angoixa de la solitud a través de figures tancades en la seva pròpia carnalitat. L'artista irlandès va basar la seva obra gràfica en una selecció de 35 pintures que va realitzar entre 1955 i 1991. Bacon volia que les seves litografies i gravats se semblessin el més possible a les seves pintures i per aquesta raó totes les impressions van ser fetes amb la col·laboració dels millors impressors europeus sota la seva supervisió amb gran atenció al detall per a assegurar-se de que les obres tinguessin l'equilibri de color correcte. La peça estrella de l'exposició és el tríptic “2nd versió of Triptych 1944 (large version)” de quasi quatre metres de longitud que dóna la benvinguda a l'exposició.
Lucian Freud va aprendre a la seva joventut, del seu mestre Cedric Morris, a la East Anglian School of Painting and Drawing d'Essex, que un retrat hauria de ser revelador fins al punt de semblar indecent. Així doncs, els seus retrats denoten una forta expressivitat també influenciat pel seu contacte amb Bacon. Els rostres que Freud plasma aconsegueixen transmetre el propi malestar que pateixen. Els gravats de l'artista, molt diferents de la seva pintura perquè estan completament desproveïts de color, van ser creats sobre la planxa de metall com si d'un llenç es tractés, col·locant-la en posició vertical sobre el cavallet gravant la imatge directament sobre aquesta.