Per cent anys, l'arquitectura ha estat reconeguda com una marca indiscutible de la fotografia alemanya. De Albert Renger-Patzsch fins a Karl-Hugo Schmölz i per descomptat Hilla i Bernd Becher, molts innovadors de la fotografia d'arquitectura són, en efecte alemanys.

La fotografia alemanya ha portat al món una nova comprensió de la nostra relació amb l'entorn humà i amb ambient creat per l'humà. Revela com les fotografies de l'arquitectura, són importants, no només com a art, sinó també com un testimoniatge del temps, les tendències i l'evolució, com el documental dels edificis que han estat destruïts. Les fotos de Matthias Heiderich no són l'excepció a aquesta regla. La influència de la tradició alemanya és omnipresent en la seva obra. Amb el mateix rigor i protagonisme com en Becher, Heiderich també crea tipologies d'edificis industrials i estructures. Igual que ells, ell no està interessat en la forma humana i no obstant això cadascuna de les seves fotografies està plena d'humanitat, posant l'accent en com cada edifici és un producte de la ment humana i l'habilitat.

“Material” és una col·lecció del treball de Heiderich produïda entre el 2012 i el 2016.