Adrian Melis reuneix als seus treballs ruïnes d’utopia, somnis i malsons, acotades per imatges, línies i murs visibles i invisibles, marcades per l’economia i el seus efectes socials. "Memoria selectiva" reflexiona sobre el concepte de la selecció intencionada dels records, no només a nivell mental-psicològic sinó també a nivell socio-polític, arribant a filtrar, i fins i tot borrar, aquestes evocacions, substituint-les per falses memòries creades a conveniència. La censura i la reelaboració de continguts es converteixen en agents fonamentals de construcció de nous discursos, per generar noves realitats segons interessos propis, evidenciant una metodologia i manipulació de continguts adoptades per polítiques de postveritat.