Ramon Surinyac utilitza la matèria pictòrica i el gest per construir les seves noves pintures sobre tela. Organitza les formes mitjançant un traç cal·ligràfic, lent i fluid, que s'expandeix per la superfície fins a proposar un joc visual a l'espectador, que el porta a descobrir, des d'una figuració gairebé mimètica, l'abstracció més gestual.

Surinyac parteix d'imatges reals, sovint paisatges naturals, les quals analitza  per obtenir els elements que l'ajudaran a construir la pintura.

Cada una de les seves pintures s'organitza a partir del diàleg entre l'acumulació de petites taques cromàtiques i el blanc de la superfície pictòrica. En preval l'espai buit, que ens facilita que l'ull interpreti les formes com a definides i permet que l'espectador completi la imatge.

Seduïts per la idea del paisatge, quan ens acostem a les pintures d'en Surinyac, ens sorprèn que l'estructura de la superfície, la gestualitat cal·ligràfica i la diversitat cromàtica ens desvetlli el seu llenguatge pictòric.