• Newsletter
  • Contacte
Galeria Carles Taché

Javier Pérez

Revelacions

Espai Vermell

La Galeria Carles Taché té el plaer de presentar l’exposició “Revelacions” de l’artista Javier Pérez. La mostra agrupa part de la seva producció més recent, que inclou escultures i dibuixos, peces en la seva majoria inèdites a Espanya.

Amb una particular visió cíclica del temps, en la que la vida i la mort són dos estadis dins de la transformació permanent, Javier Pérez emfatitza i desafia poèticament la fràgil línia entre conceptes paradigmàticament antitètics com atracció i rebuig, interior i exterior, opacitat i transparència, carnalitat i espiritualitat, o vida i mort, envaint l’espai expositiu amb una pertorbadora i inquietant, però no per això menys esperançadora, càrrega de fragilitat.

El temps és la substància de la que estic fet. El temps és un riu que em mena, però jo també sóc el riu”, escrigué Jorge Luís Borges. Javier Pérez recull el missatge i s’entrega també al flux vital de la Natura com a mitjà per posar en evidència i mostrar les seves inquietuds i reflexions al voltant del pas del temps. “M’interessa l’ambigüitat que mostren certes formes. Existeix una familiaritat entre allò animal i allò vegetal; ambdues estan determinades per la mateixa llei implacable: només existeixen en un estat de transformació constant”, ens diu Javier Pérez.

Híbrids de formes impossibles i brancatges aparentment erms configuren les sèries de bronzes Vida latente (2016) i Brotes I-II-III (2017), en les que allò que és vegetal, animal y mineral es fusiona per mostrar-se sense pudor com a portadors de vida latent.

Branques de presseguers, d’oliveres estoiques i d’ametlles florits, broten de cors palpitants en una violenta explosió de vida renovada, posant en evidència, igual que en la sèrie de dibuixos Fuentes de vida (2016), la transitorietat de tot ésser viu, així com la seva responsabilitat i compromís durant aquest curt i fugaç trànsit.

Madre (2014) tracta sobre l’estreta i íntima connexió entre la vida i la mort. La mare envolta amb una abraçada abnegada i tendra el cos inert del seu fill, inclinant-se i cobrint-lo de manera protectora amb la seva pròpia pell/placenta en forma de mantell. En una lectura revisada de la iconografia religiosa, la Mare, com en un part invertit, recull i acull en les seves entranyes allò que li fou negat en el moment de la concepció.

El grup d’escultures es completa amb Un solo latido (2015), una metàfora sobre el desig i la vulnerabilitat de l’ésser humà davant de l’amor o el desamor, i Máscara de seducción (2008) amb la que l’artista interpel·la a l’espectador qüestionant els conceptes d’identitat i alteritat.

El dibuix ha estat una disciplina constant en la trajectòria artística de Javier Pérez i les seves creacions formen part d’importants col·leccions de prestigi internacional, entre elles la del Centre Pompidou amb més d’un centenar dels seus dibuixos. En paraules de l’artista: “... el llapis és més fi que un pèl, ha de funcionar per acumulació. Gest obsessiu i primari que recorda als cucs de seda embolicant-se per crear volums que es tanquen. Ens trobem així davant d’un interior misteriós en plena metamorfosi. M’agrada apropar-me a aquestes perfeccions de la natura, malgrat que es converteixin en un acte sofisticat...”.

Les series Lapsus (2017), Revelaciones II (2017) i Revelaciones III (2018) són un desafiament al seu propi estat físic i emocional: tinta aguda, penetrant i lleugera, paper xopat fins la medul·la, gest insistent, obsessiu, descuit immediat sorgint del subconscient, sense interrupció, en horitzontal, en estat meditatiu i a prop del terra com rastrejant entre les seves pròpies obsessions.

Els dibuixos es van configurant a mode de “pneumogrames” musicals, partitures en les que l’harmonia ve donada per la multiplicació i superposició de capes i el ritme per la freqüència compassada de la seva de la seva respiració fins a l’aparició orgànica de melodies aleatòries.

 

Javier Pérez (Bilbao, 1968) és un dels artistes contemporanis amb major projecció internacional de la seva generació.

Després del seu pas per la Facultat de Belles Arts de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i l’École Nationale Supérieure des Beux-Arts de París (ENSBA) –ciutat on fixa la seva residència entre els anys 1992 i 1997– Javier Pérez irromp amb forà en l’escenari artístic internacional amb la seva primera mostra individual a la Galeria Chantal Crousel de París el 1996 i, un any després, amb la seva primera exposició museística al Musée d’Art Moderne et Contemporain d’Strasbourg.

Les seves obres es caracteritzen per un cert sincretisme, tant pels procediments com pels materials utilitzats. Escultura, fotografia, dibuix, vídeo i performance s’utilitzen de manera independent i en conjunt per tal de crear instal·lacions en les que la interacció i l’exploració són essencials.

La instal·lació és un dels grans formats habituals de la seva trajectòria artística. L’any 2001 representa Espanya en la 49th International Art Exhibition La Biennale di Venezia, amb la instal·lació Un pedazo de cielo cristalizado. L’any 2004 realitza la instal·lació Mutaciones al Palacio de Cristal, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid. El 2009 presenta Lamentaciones al Claustre de la Catedral de Burgos i el 2012 realitza El Carrusel del tiempo per la Karl-Böhn Saal per encàrrec del Festival de Salzburg.

El seu treball forma part d’imporants col·leccions com el Museu Guggenheim Bilbao, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía o el Centre Pompidou.

Javier Pérez viu i treballa a Barcelona.

Agenda
17 DES 2018