Per The Girl With No Door On Her Mouth Lúa Coderch recupera un personatge que va inventar el 2012 el qual li permet explorar qüestions relatives a la veu i la parla. La noia sense porta a la boca apareix per primera vegada en llegir un text d'Anne Carson en què aquesta parla de la nimfa Eco, a qui es va deixar sense veu, però no perquè no pogués emetre sons, sinó perquè només podia repetir el que altres deien, és a dir, que la va privar de la capacitat de fer sentit. En general The Girl With No Door On Her Mouth es refereix a la manca de criteri, a la incontinència verbal i a la possibilitat o impossibilitat de parlar sincerament i amb sentit per als altres. Per a això Coderch recorre a concatenacions de tubs, simulant un aparell de fonació que només pot emetre un so inarticulat -encara no una paraula- una col·lecció de coixins tenyits amb la tècnica de tye and dye a manera de silencis o capitulacions, un herbari de plantes que serveixen per tractar afeccions a la boca i a la gola, un escenari des del qual parlar o escoltar, una sèrie en procés de discursos banals i gastats gravats en vinil i un vídeo que pren com a punt de partida la peça per boca Not I, de Samuel Beckett.