• Newsletter
  • Contacte
PALMADOTZE

Mariona Moncunill

AIL/EBS

El dissabte 17 de març, Mariona Moncunill (Tarragona, 1984) presenta “AIL/EBS”, l’ exposició individual que documenta un projecte d’investigació i creació realitzat per l’artista al voltant del Patrimoni Natural de Santa Margarida i Els Monjos. Es tracta d’un “Site Specific” realitzat de manera expressa per a l’exposició i que compta amb la col.laboració de l’Ajuntament d’aquest municipi on es troba situada la galeria.

A Santa Margarida i els Monjos, com en altres municipis, hi ha una sèrie d’arbres protegits i catalogats com a Arbres d’Interès Local, recollits en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Al mateix temps, la Diputació de Barcelona, en el marc dels mapes de patrimoni cultural que realitza amb els seus municipis, cataloga alguns arbres del poble com a Espècimens Botànics Singulars. Només tres dels cinc arbres recollits al POUM, coincideixen amb els cinc arbres que formen part del mapa de la diputació: Els tres pins -que ara en són dos-; l’alzina de Ca l’Albornar i els plàtans de Les Masses.

Partint d’aquesta singularitat local i en línia amb altres projectes de Mariona Moncunill com ara “Forest, Forest” (2012) o “Text on Snow on the Botanical Garden” (2012), “AIL/EBS” (acrònim d’Arbres d’Interès Local / Espècimens Botànics Singulars) explora la idea de natura a través de la seva patrimonialització i de la gestió del seu valor simbòlic. 

El vídeo “Tinc ametllers, però no s’acaben d’assemblar a una olivera”, es basa en dues entrevistes a Josep Maria Calaf, tècnic de medi ambient de l’ajuntament i a Josep Anton Pérez Arriaga, tècnic de Tríade Serveis Culturals, empresa encarregada de la realització dels mapes de patrimoni de la Diputació, posant en relació dos discursos paral·lels però no del tot coincidents.

La instal·lació documental “Són arbres molt vells”, en canvi, és una reflexió a través d’una selecció de documentació acumulada durant el procés de recerca i en veu de la pròpia artista. Aquesta, apunta a alguns aspectes crítics en relació a la patrimonialització de la naturalesa a través de la catalogació d’espècimens botànics concrets i als discursos complexes, altament ideològics i de vegades contradictoris, entorn d’aquestes pràctiques. El títol és una frase treta de context d’un dels llibres que formen part de la instal·lació.

Finalment, la sèrie de collages fotogràfics “Los Árboles de Europa” contraposa l’especificitat – i la singularitat!- dels cinc arbres d’interès local amb la imatge tipus de cadascuna de les seves espècies de dues guies de botànica. En les guies o enciclopèdies de botànica, els arbres representats fugen de la singularitat per a representar a tota la seva espècie, mentre que els arbres d’interès local, són destacats i protegits pel contrari; la seva singularitat. La sèrie, que pren els títol d’una de les guies utilitzades per als collages, substitueix una imatge per l’altra, inserint un arbre concret i singular de Santa Margarida i els Monjos en representació de tota l’espècie i viceversa.

Mariona Moncunill Piñas (Tarragona, 1984) viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió Cultural per la UB. És també doctora en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. Ha cursat part dels seus estudis a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten de l'Haia (Països Baixos) i fet estades de recerca a l’Instituto Tecnológico Metropolitano de Medellín (Colòmbia) i al Institut für Soziologie Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg (Alemanya).

El seu interès en l'anàlisi discursiva i de les formes d’ús i modificació del valor simbòlic l’han portat a treballar amb diferents àmbits com ara l'espai expositiu i la museografia, la infografia periodística, la biblioteconomia i la seva gestió del coneixement o la construcció de la idea de naturalesa a parcs i jardins botànics.

Ha exposat individual i col·lectivament al MAC (Mataró, 2017), a la RAER (Roma, 2017), MUSAC (León, 2017), l'Espai 13, Fundació Joan Miró (Barcelona, ​​2012), al Convent dels Àngels del MACBA (Barcelona, ​​2014), l'Espai Cultural Caja Madrid (Barcelona, ​​2010), Gallery Augusta (Hèlsinki, 2013), Centre d'Art Lo Pati (Amposta, 2013) o Arts Santa Mònica (Barcelona, ​​2013) entre d'altres. A Palmadotze ha participat en diferents projectes com “Swaab 2017” i mostres col.lectives com “Paisatges. L’estigma d’allò social” (2015) comissariada per Imma Prieto (2015), “Reset II” (2013) comissariada per Valentín Roma o “4 x 12 i el Gato” (2008) de la mà de Amanda Cuesta. La seva obra ha estat premiada entre d'altres amb el Premi Generación 2014 (2013), la Beca Ramón Acín de Artes Plásticas (2011), la Beca a la Creació Artística Fundació Guasch Coranty (2010) i el Premi Miquel Casablancas (2008). També ha rebut beques de residència a HIAP (Hèlsinki, 2013) i Rupert (Vilnius, 2013).

 

Agraïments: Sergi Botella, Josep Maria Calaf, Josep Moncunill Giró, Eduard Parés, Josep Anton Pérez Arriaga, Imma Pulido.

 

Agenda
20 ABR 2018