“En Anagnórisis, Daniel Solsona tracta d'apropar-se, a través d'un diari de cossos i ambients íntims, a les seves pròpies inquietuds existencials. Es tracta d'un procés d'autoconeixement que deriva de la paraula “anagnórisis” (del grec antic, “reconeixement”). Plagat per plànols mitjans, referents pictòrics i ensomni, el seu univers d'edificis, murs, finestres, cortines i ambients nocturns, es converteix en un escenari d'exhibicionisme, pertorbació i finalment alliberament. Anagnórisis transmet una sensualitat cinematogràfica sense distanciar-se mai de la marcada influència d'autors com Paulo Nozolino, Antoine d’Agata i Michael Ackermann.”

Natasha Christia